Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
satúrnids
satúrnids (Saturnia pyri)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones de talla gran (envergadura alar de fins 25 cm), de cos pilós amb espiritrompa reduïda o sense, ocels molt visibles sobre les ales amples i antenes bipectinades.
Alguns teixeixen capolls de seda tenen larves grans i fitòfagues Són de costums nocturns i la majoria viuen als països tropicals, bé que són cosmopolites Posseeixen atracció sexual a gran distància, mitjançant l’olfacte Els gèneres més coneguts són Saturnia, Attacus i Graellsia graèlsia
pselàfids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que inclou espècies de talla petita o molt petita, de cos allargat i de color marró lluent.
Les antenes tenen de 5 a 11 artells i els palps són molt grossos els èlitres, curts, no cobreixen les tergites abdominals, que són més o menys soldades Són muscícoles o saproxilòfils i habiten en llocs humits, bé que alguns són cavernícoles o endogeus
prototeris
Mastologia
Subclasse de mamífers que comprèn les formes més arcaiques de tota la classe, puix que presenten característiques típiques de mamífers amb altres que els aproximen a vertebrats inferiors.
Per exemple, bé que presenten secreció làctica, tenen cloaca, reproducció ovípara i musell que forma una mena de bec que recorda el dels ànecs La subclasse comprèn l’ordre únic dels monotremes, amb dues famílies ben diferenciades, els ornitorrínquids, exclusivament australians, i els taquiglòssids
assamès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada a l’Assam, a la vall del Brahmaputra, riu avall de Dibrugarh, per sis milions de persones aproximadament.
L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies
cactus

Cactus
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Nom amb què són designades les cactàcies suculentes i altres plantes cactiformes, especialment les conreades com a ornamentals.
Viuen bé en hivernacles i a l’interior, sempre que durant la vegetació passin un quant temps —l’estiu— a l’aire lliure i durant el període de repòs —l’hivern— hom deixi de regar-los, no es glacin i es mantingui la terra eixuta
autoerotisme
Psicologia
Plaer eròtic en absència d’estímul extern.
L’autoerotisme pot produir-se espontàniament orgasme durant el son o bé de resultes d’una activitat dirigida vers el propi cos succió del polze, masturbació, etc L’autoerotisme caracteritza el començament de la sexualitat infantil, i en l’adult és considerat un comportament regressiu
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites
antiradar
Militar
Conjunt de mesures amb què hom cerca d’anul·lar o de reduir l’acció dels radars enemics.
Hi són emprats aparells especials per a pertorbar-los defensa activa o bé ecos falsos que es confonen amb els reals defensa passiva D’altra banda, hom pretén de neutralitzar o reduir les mesures que l’enemic hagi pogut prendre per anullar els radars propis
bilocular
Anatomia
Dividit en dos compartiments, com és el cas, en les plantes, de la majoria de les anteres.
Algunes cavitats anatòmiques animals presenten una estructura bilocular a conseqüència d’un procés de cicatrització per exemple, l’estómac bilocular o de rellotge d’arena, o bé a conseqüència d’una aturada en el desenvolupament de l’òrgan, com és ara l’úter bilocular
alvocater

Alvocater
CC0
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les lauràcies, originari de Mèxic i de l’Amèrica Central, de fulles coriàcies i flors en panícula, molt cultivat actualment a la majoria dels països càlids pel seu fruit, l’alvocat.
És un arbre de creixement ràpid que vol terrenys fèrtils i abundant irrigació a l’estiu Comença de donar fruit al quart o al cinquè any, i les collites, bé que no gaire abundants, són constants És plantat sovint, també, com a planta ornamental