Resultats de la cerca
Es mostren 8290 resultats
Tomás luis de Victoria
Part corresponent al tenor del motet O vos onmes , de Tomás Luis de Victoria, de l’edició prínceps (Venècia, 1572)
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Compositor castellà.
Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…
Rieti
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia, al NE de Roma.
Escoles superiors i centre de comerç i industrial fabricació de sucre i de plàstics L’antiga Reate , dominada pels sabins i més tard pels romans, era bisbat el 500, i el 1354 passà a dependre dels Estats Pontificis Catedral romànica, afaiçonada per dins amb estructures barroques Muralles medievals
tribú
Història
A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus.
Studios
Monestir
Monestir de Constantinoble, fundat, segons la tradició, pel cònsol romà Studios (~463).
Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva església…
Liberalia
Religions de Grècia i Roma
Festivitats celebrades a l’antiga Roma en honor del déu Liber (Bacus).
Instituïdes pel dictador Postumi el 496 aC, les Liberalia tenien lloc cada any el 17 de març, i en llur transcurs els joves vestien la toga viril
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força política, fins que…
sepulcre de Boades
Història
Sepulcre monumental romà prop de Boades, del terme municipal de Castellgalí (Bages).
Té forma de temple d’una cella, de construcció rústica Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els agrimensors orientaven…
evocat
Història
Veterà de l’exèrcit romà que ingressava de nou al servei actiu.
Obtenia una soldada més elevada i només participava en una campanya militar determinada