Resultats de la cerca

Fou un dels jugadors destacats de l’anomenat Dream Team A setze anys ingressà en el Sanse, filial de la Real Sociedad La temporada 1982-83 ingressà en el primer equip A l’estiu del 1988 fou contractat pel FC Barcelona, fins a la temporada 1994-95 Guanyà la Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1990-94, una Recopa 1989, una Copa 1990, una Supercopa d’Europa 1992, tres Supercopes d’Espanya 1991, 1993, 1994 i dues copes de la Generalitat 1991, 1993 Amb el Barça disputà un total de 423 partits, marcà 115 gols i jugà com a extrem esquerre i mitja punta Posteriorment fitxà…

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, s’inicià en pistola i a partir del 1961 començà a competir en carrabina Fou campió d’Espanya en la disciplina de matx anglès 1966, 1967, 1969, 1970, 1972, 1974 i en carrabina en tres posicions 1963, 1969, 1972 També guanyà nombrosos campionats de Catalunya i de Barcelona Baté el rècord mundial en disciplina de matx anglès 1970 amb una marca de 599 sobre 600 Participà en la prova de carrabina en tres posicions en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i en la prova de 50 m estirat als de Munic 1972, Mont-real 1976 i Los Ángeles 1984 També fou present…

Inicià la seva trajectòria esportiva al Club Natació Atlètic de Barcelona i posteriorment nedà a les files del Club Natació Montjuïc 1973-76 Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern de 200 m lliure 1971, 400 m lliure 1973-76, 1500 m lliure 1974, 1975, 1976 i 400 m estils 1975 i el Campionat d’Espanya d’estiu de 1500 m lliure 1971, 1973-76, 400 m estils 1975, 4 × 200 m lliure 1969, 1971-74, 200 m lliure 1971, 1973 i 400 m lliure 1973, 1974, 1975 Fou campió de Catalunya en 50 ocasions i baté els rècords d’Espanya en les proves de 800 i 1500 m lliure i 4 × 200 m lliure…

S’inicià al FC Barcelona Jugà com a llançador al CBS Sant Boi 1988-89, el CBS Hèrcules 1989-92 i el Mont-real Expos 1993-98, del Canadà En el seu palmarès destaquen les cinc Lligues i les cinc Copes del Rei aconseguides amb el CB Viladecans 1995-2003, on jugà els primers anys alternant la seva participació a la Lliga menor americana i a partir del 1998 a plena dedicació El 2003 retornà al CBS Sant Boi, on guanyà de nou la Lliga i la Copa del Rei 2003 Amb el FC Barcelona 2004-05, aconseguí un Campionat d’Europa Pool B En una nova etapa al CBS Sant Boi 2005-11 aconseguí una altra…

El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del Tiro Nacional…

Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al…

D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més…

De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà Heretà béns de Guillem de Vilatenim Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara 1358 Nomenat governador i reformador de Càller i la Gallura 1362, el seu mandat s’inicià pacíficament Durant una nova rebellió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament També fou derrotat pels qui assetjaren Càller El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial Nomenat capità general Berenguer…

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la Hispanic Society de…

Pertany a l’anomenada Generació del 27 Catedràtic de literatura en diferents universitats, fou després lector de castellà a la Sorbona 1914-17 i a Cambridge 1922-23 Des del 1938 residí als EUA, on també ensenyà literatura en diverses universitats En el camp de la investigació literària és autor, entre altres, de Jorge Manrique, o tradición y originalidad 1947, La poesía de Rubén Darío 1948 i El defensor 1948 En poesia té llibres tan fonamentals com Presagios 1923, Seguro azar 1929, La voz a ti debida 1933 i Todo más claro 1949 Les poesies completes són del 1955, amb una excellent reedició,…