Resultats de la cerca
Es mostren 4818 resultats
Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Publicació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona creada el 1901 per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.
Aparegué inicialment amb el títol de Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’…
Sau

Vista del campanar de Sant Romà de Sau, anegat per les aigües del pantà de Sau
© C.I.C. - Moià
Antic terme d’Osona que englobava tot l’actual municipi de Vilanova de Sau.
Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau…
Subiaco
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la villa imperial de Neró És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia segle V, i per la cova Sacro Speco, al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard segle XI i el claustre romànic cosmatesc segle XIII la resta dels edificis pertanyen al segle XVI, i l’església al XVIII A la seva impremta foren impresos 1464 els primers incunables italians La…
Espadella
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell (roca d’Espadella) del municipi d’Àger (Noguera), prop de Corçà, esmentat ja al s XI.
grauvaca
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària de color grisós, caracteritzada per l’abundància de minerals inestables, i fragments de roques dins una matriu argilosa.
La grandària del gra pot arribar a 2 mm, conté clorita, minerals argilosos, feldespats, miques i quars També pot tenir fragments de gra fi roques magmàtiques i esquists El ciment és abundant 20% Estan ben estratificades i són típiques del Paleozoic
piritització
Geologia
Procés d’alteració hidrotermal consistent en la formació de pirita disseminada dins la porositat o la fissuració d’una roca.
hipidiomorf | hipidiomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral o cristall component d’un roca ígnia, limitat, només en part, per les seves cares cristal·lines característiques.
fàcies
Mineralogia i petrografia
Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format.
al·lòcton | al·lòctona
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca constituïda per minerals que no s’han format amb ella, sinó que procedeixen d’altres roques.
lumaquel·la
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar