Resultats de la cerca
Es mostren 64168 resultats
Ogígares
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al S de la capital provincial i drenat pel riu Dílar, afluent del Genil.
S'hi cultiva bleda rave sucrera, cotó, lli i cànem que es sotmeten posteriorment a processos industrials
basílica
Anatomia
Medicina
Dit de la gran vena del braç, situada a la cara interna del múscul bíceps, que s’evidencia sobretot damunt del colze.
S'utilitza habitualment per a l’administració d’injeccions endovenoses i a l’hora d’extreure sang
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
Assemblea del Clergat
Reunió quinquennal del braç eclesiàstic de França, nascuda al final del s XVI per estudiar la contribució econòmica de l’estat.
Amb el temps, també s’ocupà de causes de beatificació, de la lluita contra l’heretgia i de la política eclesiàstica en general, amb tendència regalista Fou important la de 1681-82, que proclamà els quatre articles del gallicanisme Desaparegué amb la Revolució Francesa
la Raval de Crist
Raval
Raval del municipi de Roquetes (Baix Ebre), 2 km al S del cap, vora el canal de la dreta de l’Ebre.
Es formà al llarg del camí de Mas de Barberans a partir de la segona meitat del s XIX
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
cumà | cumana
Història
Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.
Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún
The Who
Música
Grup britànic de rock format el 1964 i dissolt el 1983, si bé posteriorment s’ha reagrupat esporàdicament.
Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…
Calmella
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet, al N, i el coll d’Oms, al S.
La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…