Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
illes Scilly
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic (unes 150 illes i esculls), distant 40 km de l’extrem sud-occidental de Cornualla (Anglaterra), a l’entrada del canal de la Mànega.
Forma una unitat administrativa independent dins d’Anglaterra, a la Gran Bretanya Només cinc illes són habitades
Noordzeekanaal
Canal de navegació
Canal dels Països Baixos (a la província d’Holanda Septentrional) que, en direcció W-E, comunica IJmuiden, vora la mar del Nord, amb Amsterdam i amb l’IJsselmeer.
La seva construcció, duta a terme del 1865 al 1876, féu més gran el port d’Amsterdam Té una longitud de 27 km, un amplada que oscilla entre 120 i 150 m i una profunditat de 15 m, i és navegable per a vaixells de fins a 85 000 t
Wight
Illa
Illa d’Anglaterra, al canal de la Mànega, separada de la costa anglesa (comtat de Hamp) per l’estret del Solent, format a la desembocadura del Southampton Water.
Constitueix un comtat d’Anglaterra 381 km 2 124800 h est 1993 La capital és Newport 19 758 h 1991 Un escarpament de creta que va del Culver Cliff a les roques anomenades The Needles separa una plana septentrional terciària d’una regió meridional formada per dunes recobertes per altes terres de creta Aquesta regió presenta bones àrees conreables, mentre que el sector N és recobert generalment de bosc Destaquen les activitats agrícoles i la construcció naval, però el turisme és el principal recurs econòmic Cowes és el port principal i un prestigiós centre internacional d’esports nàutics 16925…
Carcassès
Territori del Llenguadoc, Occitània, França, entre la Muntanya Negra i les Corberes, drenat pel riu Aude i el seu afluent el Fresquel i travessat pel canal de Migjorn.
La principal ciutat és Carcassona La seva història medieval s’identifica amb la del comtat de Carcassona Formà part, en temps moderns, fins a la Revolució Francesa, de l’administració política del Llenguadoc
turó de la Colaita

Vista del turó de la Colaita
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim culminant (827 m) de la serra d’El Caballón, al límit entre la vall dels Alcalans (Ribera Alta), la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
resguard
Construcció i obres públiques
Física
Altura de la coronació dels costats d’un canal sobre la làmina d’aigua corresponent al màxim cabal, que sol oscil·lar entre 0,30 i 1,20 metres.
riu de Cazumba
Riu
Capçalera del riu d’Escalona, a la conca del Xúquer, que neix a l’est del cim del Caroig (1 028 m alt.), dins la Canal de Navarrés.
Els platihelmints
Morfologia general interna dels platihelmints A turbellaris Procerodes littoralis , al dibuix, B trematodes digenis, C monogenis, D cestodes Echinoccocus granulosus al dibuix Hom hi ha indicat 1 gangli cerebral, 2 cordó nerviós, 3 faringe, 4 esòfag, 5 intesti, 6 cec intestinal, 7 ovari, 8 glàndules vitellines, 9 oviducte, 10 canal vitellovaginal, 11 vagina, 12 canal de Laurer, 13 úter, 14 metraterma, 15 ootip, 16 receptacle seminal, 17 testicle, 18 conducte eferent, 19 conducte deferent, 20 vesícula seminal, 21 penis, 22 atri genital, 23 bossa copuladora, 24 bossa del cirrus, 25 porus…
Els cnidaris hidrozous
Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…
Lladorre
Lladorre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…