Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
Sigebod
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (~873-885).
És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888
Mateu Salzet
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…
, ,
Ramon Saizarbitoria
Literatura
Escriptor basc.
Ha estat considerat el modernitzador de la novella De la seva producció cal destacar Egunero hasten delako ‘Perquè comença cada dia’, 1969, 100 metro ‘100 metres’, 1976, on descriu de manera molt hàbil la tensió que angoixa el protagonista, un activista de la resistència basca, en aquests 100 metres que recorre abans de caure mort i Ene Jesus ‘Jesús meu’, 1979, obra que hom pot considerar, dins la novellística basca, com el paradigma del que ha estat anomenat l’aventura de la narració enfront de la narració de l’aventura Membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Unifred
Història
Vescomte de Conflent.
Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
El que cal saber sobre la carència de minerals
Les carències de minerals per una aportació alimentària deficient són molt rares, tret dels dèficits de ferro i, en determinades zones geogràfiques, de iode o de fluor En canvi, són més freqüents les carències de minerals com a conseqüència de diverses afeccions que impedeixen una correcta assimilació o aprofitament d’aquests nutrients, o bé que en provoquen una eliminació orgànica més gran Abans d’emprendre un règim hipocalòric, és essencial consultar amb un especialista ja que, si no es fa així, és possible que no es cobreixin els requisits nutritius de l’organisme, inclosos…
Els nutrients
Els nutrients o substàncies nutritives que requereix l’ésser humà per a mantenir les seves funcions poden diferenciar-se en diversos grups hidrats de carboni, greixos o lípids, proteïnes, vitamines, minerals, aigua i electròlits Cada un d’aquests grups de nutrients presenta unes característiques particulars en relació a la seva estructura química, els aliments en els quals es troba en major concentració, la seva digestió i absorció per part de l’organisme, les seves principals funcions i, finalment, el seu metabolisme, és a dir, les transformacions que experimenta a partir del…
Alexander Fleming

Alexander Fleming
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg britànic.
Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per…
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi…