Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Christopher Albert Sims

Christopher Albert Sims
© Princeton University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…
Giacomo Rizzolatti
Medicina
Neurobiòleg italià.
Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger associat de l’…
Apichatpong Weerasethakul
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic tailandès.
Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘…
Francisco José Gómez Argüello Wirtz
Pintura
Cristianisme
Pintor i iniciador del Camí Neocatecumenal, conegut com a Kiko Argüello.
Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana…
Karl Malden
Cinematografia
Actor nord-americà, de nom real Mladen George Sekulovich.
Fill d’emigrants serbis, inicià la seva carrera com actor a Broodway el 1937, i debutà al cinema amb la pellícula They Knew What They Wanted 1940 A la dècada del 1950 la seva carrera cinematogràfica prengué impuls i participà a The Gunfighter 1950 Halls of Montezuma 1950 A Streetcar Named Desire 1951, per la qual aconseguí un Oscar al millor actor de repartiment On the Waterfront 1954 —aquestes dos últimes dirigides per Elia Kazan— i Baby Doll 1956 També protagonitzà, entre d’altres, Fear Strikes Out 1957, Pollyanna 1960, Birdman of Alcatraz 1962, Gypsy 1962, How the West Was Won…
Manuel Alexandre
Cinematografia
Nom artístic de l’actor castellà Manuel Alejandre Abarca.
Interrompé els estudis de periodisme a causa de la Guerra Civil El 1945 s’inicià com a actor en el teatre Debutà en el cinema el 1947 en Dos cuentos para dos , de Lluís Lúcia Treballà assíduament amb L García Berlanga Bienvenido Mr Marshall , 1953 Calabuch , 1956 Los Jueves Milagro , 1957 El verdugo , 1963 i J A Bardem Cómicos , 1954 Felices pascuas , 1954 Muerte de un ciclista , 1955 Calle Mayor , 1956, i també per a altres directors com J M Forqué Atraco a las tres , 1962 Des dels anys setanta es dedicà a produccions més populars Actuà també sovint per a la televisió, on destacà el seu…
Alain Jacquet
Pintura
Pintor francès.
Estudià arquitectura, però es dedicà a la pintura, que aprengué de manera autodidacte Als anys seixanta formà part del grup d’artistes vinculats al neofigurativisme Influït per l’ art pop dels EUA, feu la seva primera exposició el 1961 El 1962 causà impacte la sèrie de pintures que anomenà genèricament camouflages , en les quals l’augment i la superposició d’imatges obtingudes mitjançant procediments fotogràfics dificulten el reconeixement dels objectes representats Seguí una pauta semblant per a crear la seva obra més celebrada, el Déjeuner sur l’herbe 1964, a partir de l’obra homònima d’…
Eduardo Úrculo Fernández
Pintura
Pintor basc.
Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren uns particulars…
Antoni Edo Mosquera
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i cartellista.
Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data…
Juan Luis Moraza
Art
Artista basc.
Doctorat en belles arts per la Universitat del País Basc, és professor titular d’escultura a la Universitat de Vigo El seu treball és molt crític amb la retòrica de la publicitat, que sublima els mites de la immediatesa, la reciprocitat i la llibertat d’expressió, amb el consum dirigit, la formació de l’opinió pública o el negoci de l’oci Denuncia la no-reciprocitat que aquests mecanismes tenen en la societat, pel fet que els receptors es converteixen en subjectes passius Utilitza l’espectacularitat per a qüestionar el lloc de l’obra i el de l’espectador Ha publicat diversos…