Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Henri Poincaré
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…
Roberto Sebastián Matta Echaurren
Pintura
Pintor xilè, conegut per Roberto Matta.
Estudià arquitectura a Xile i es traslladà a Europa, on treballà amb Le Corbusier i Gropius, com també amb Josep Lluís Sert en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París 1937 Mitjançant Dalí i García Lorca entrà en contacte amb el grup surrealista La seva obra pictòrica evoca espais onírics poblats per éssers fantàstics Es convertí en un dels pintors més representatius de l’expressionisme abstracte Els darrers anys de la seva vida s’installà a Tarquínia Laci, allunyat dels cercles artístics i intellectuals, on s’interessà per la investigació de la informàtica en l’…
Joseph de Maistre
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof savoià.
Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur la Révolution…
Cesare Zavattini
Cinematografia
Escriptor i guionista cinematogràfic italià.
Artífex intellectual del neorealisme, els seus primers guions I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942 marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país Collaborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià 1946, Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano 1950, Umberto D 1952, Stazione Termini 1953, La ciociara 1960, etc Amb ALattuada féu Il cappotto 1952, amb DDamiani, Il rossetto 1960 i L’isola d’Arturo 1961, i amb LVisconti, Bellissima 1951 El 1982 dirigí el seu primer film, La verità A més de les seves…
Joaquim Xaudaró i Echauz
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
Installat amb la seva família a Barcelona 1883, es formà a l’acadèmia de Frederic Trias fins el 1890 Collaborà en Barcelona Cómica , La Hormiga de Oro , La Ilustración Ibérica , La Saeta i L’Atlàntida , sovint amb l’anagrama O'Radvax El 1898 inicià la seva collaboració a Blanco y Negro de Madrid Residí i treballà a París 1907-14, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au Beurre , etc Després obrí una acadèmia de dibuix a Lleida En acabar la Primera Guerra Mundial tornà a París, i s’establí definitivament a Madrid, on dibuixà de nou a Blanco y Negro i féu diàriament un acudit a ABC…
la Cua de Palla
Col·lecció de novel·la policíaca, d’Edicions 62, la primera publicada en català.
Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d’una setantena de títols fou tancada l’any següent El 1981 hom publicà una selecció de la collecció El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s’hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novella negra nord-americana El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la collecció El Cangur fins el 1998, que tancà El 2006 hom rellançà la collecció amb el nom de La Nova Cua de Palla Ha…
Gabriella Gavagnin-Capoggiani
Literatura italiana
Filòloga italiana.
Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha…
Giuseppe Tornatore
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura…
Christian de Portzamparc
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador francès.
Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…
Bartolomeo Francesco Rastrelli
Arquitectura
Arquitecte italià, fill de Bartolomeo Carlo Rastrelli.
S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment…