Resultats de la cerca

Estudià simultàniament la carrera de veterinària, que finalitzà el 1928, i de medicina, acabada el 1931 a Madrid Ingressà en el cos de veterinaris municipals de Barcelona 1929, i fou membre de nombroses entitats científiques estrangeres i de Catalunya El 1951 fou nomenat director de l’escorxador de Barcelona i el 1954 cap de serveis municipals de veterinaris de Barcelona Fou fundador i primer president del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1952-58 Cal destacar els seus treballs d’investigació sobre Obtención, titulación y preparación de la subtilina y su acción sobre el virus…

Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus

Guanyà set Campionats d’Espanya individuals 1958, 1960-64, 1968, 1969 i quatre en dobles el 1960, amb JM Couder el 1962, amb JL Arilla, i el 1968 i 1969, amb JM Gisbert També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món Roland Garros 1961 i 1964, Forrest Hills 1965, Obert dels Estats Units 1965 i Wimbledon 1966 També guanyà un Roland Garros de dobles 1963, amb Roy Emerson El 1965 fou proclamat el millor tennista amateur del món Guanyà l’or en individuals i la plata en…

Des del 1927 dirigí les guerrilles nacionalistes contra la dominació nord-americana Finalment, en accedir a la presidència Juan Bautista Sacasa i retirar-se del país els marines nord-americans, pactà amb el govern, deposà les armes i llicencià les seves tropes 1933, però el cap de la guàrdia nacional, Anastasio Somoza, el féu assassinar i perseguí els seus partidaris

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines…

Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’…

Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una religiositat…

El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…

Després de la seva infantesa a les Antilles, residí a França, on féu els estudis diplomàtics S'exilià després als EUA del 1940 al 1960 De la seva obra poètica cal destacar Eloges 1911, Anabase 1924, Exil 1942, Pluies 1944, Neiges 1944, Vents 1946, Amers 1957 i Chronique 1960 Rebé el premi Nobel de literatura 1960

Conreà l’assaig, la poesia i sobretot el teatre Le roi sans couronne 1906 i especialment Le carnaval des enfants 1910 Escriví també una sèrie dramàtica de caràcter històric Le sang de Danton 1931, Napoléon 1933, Le Roi-Soleil 1938, Le chant de la liberté 1939-45, etc