Resultats de la cerca

Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims

Fill de Gustau I i de Caterina de Saxònia-Lauenburg Home d’una gran cultura, establí una monarquia absoluta i s’esforçà per introduir el calvinisme a Suècia Ocupà Tallinn 1561 per dominar els estrets bàltics Una coalició entre Dinamarca, Polònia i Lübeck se li oposà i, malgrat diverses victòries durant la guerra dels Set Anys 1563-70, la pau de Sttetin reconegué la llibertat de tràfic de Narva Renuncià a la corona a favor del seu germà Joan III, que s’havia revoltat contra ell

El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan després Joan I de Castella , però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat a Sòria, el 1375 fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán Fou la mare d’ Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó , el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa

Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després

Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant

Seleccionador espanyol de wushu, participà en la fundació de la Sala d’Esgrima Amposta, que presideix, i aplicà a l’esgrima les tècniques de les arts marcials És tècnic al CCTE Terres de l’Ebre, Amposta i seleccionador espanyol sub-23 de l’equip masculí d’espasa Entre els seus deixebles destaca Pau Roselló, campió d’Europa i del món cadet el 2007 El 2009 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes També publicà llibres sobre les arts marcials

Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

Començà la seva trajectòria a la residència Blume de Barcelona 1994 Fou jugador a la divisió d’honor amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1997-2004 La temporada 1999-2000 participà en la Copa FEV europea Després fitxà pel FC Barcelona 2004-10, on disputà les tres darreres temporades a la Superlliga de divisió d’honor Actuà com a central, aprofitant la seva alçada 1,98 m També jugà amb la selecció catalana i arribà a ser-ne el capità

Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…