Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
entrada
Música
En la interpretació d’una peça, moment en què comença o recomença (després d’una pausa) una veu o part.
Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'
bergamasca
Música
Qualsevol peça composta sobre la repetició obstinada d’un mateix baix o progressió harmònica, per exemple I-IV-V-I.
Tot i que el seu origen podria estar relacionat amb alguna dansa o cançó popular de Bèrgam, aquest procediment, característic també de la xacona i el ground , entre d’altres, fou emprat per la majoria de compositors dels segles XVI i XVII En alguns casos, s’hi associava un discant, tan característic com el baix, si no més, i el qual sovint arribava a suplantar
amoroso
Música
Indicació d’expressió que, posada al començament d’una peça o fragment musical, prescriu que sigui interpretat dolçament, amb tendresa.
Alguns autors la fan equivalent a la forma francesa tendrement
affettuoso
Música
Indicació d’expressió que, posada al començament d’una peça o fragment musical, prescriu que sigui interpretada afectuosament, amb tendresa.
martell
Martell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de la mecànica del piano que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes.
És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta característica, pianoforte…
Poblat de l’Esquerda (les Masies de Roda)
Situació Una vista del poblat excavat fins ara amb tres zones ben delimitades habitatges, necròpolis i l’església de Sant Pere J Pagans-TAVISA Un dels primers fets remarcables d’aquest poblat el constitueix la seva situació tan estratègica des del punt de vista geogràfic un meandre del riu Ter que forma una península allargassada i encimbellada, proporcionant espai suficient per a viure-hi i cultivar-hi, a més d’una fàcil defensa Des d’aquí hom controla, d’una banda, el curs del Ter que dona accés a les terres gironines D’altra banda, és una immillorable fortalesa natural enmig de la Plana de…
autolubrificació
Tecnologia
Lubrificació per ella mateixa d’una peça sotmesa a fricció, com és ara les constituïdes per materials antifricció i les formades amb tècniques de premsat de pólvores de metall, els porus de les quals acumulen lubrificant que alliberen durant el funcionament de la peça.
manguilatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament de teixits, principalment de cotó i jute, en la qual hom sotmet a una pressió determinada, durant un temps més o menys llarg, la peça de roba enrotllada en un cilindre, de manera que la pressió actua sobre tota la peça alhora.
El manguilatge produeix un abrillantament del teixit i uns efectes tornassolats
Sant Joan Baptista del Catllar
Art romànic
L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…