Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
Jan Baca i Pericot
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia…
Antoni Varés i Martinell
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…
Cap al tard
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Alcover publicat el 1909.
És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…
,
El que cal saber de la conducta suïcida
Patologia humana
La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els…
por
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
Bé que els trastorns neurovegetatius que la por comporta dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, constricció faríngia, suors, tremolors, etc són similars als de l’angoixa, psicoanalíticament hom distingeix l’una de l’altra, per tal com la segona respon a un objecte mai no ben determinat
preocupar
Ocupar per endavant l’ànim (d’algú) una idea, una opinió, etc, que li impedeix de veure-hi clar, d’admetre altres opinions, etc.
molèstia
Pertorbació del benestar material del cos o de la tranquil·litat de l’ànim, causada per un mal, una nosa, un destorb, una cosa enutjosa.
inspirar
Bíblia
Infondre Déu en l’ànim de l’hagiògraf una influència particular per tal que l’obra escrita sigui expressió de la veritat revelada (inspiració).
condonació
Dret civil
Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia als seus drets a favor del segon.
Aquesta renúncia pot ésser total o parcial Pot ésser feta amb intervenció judicial o extrajudicialment
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Fundació privada de serveis sense ànim de lucre, dependent de l’Església catòlica, que agrupa les escoles confessionals dels diferents ordes religiosos establerts a Catalunya.
Representa la continuació de l/antic Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya, que funcionava des del 1974 El 2005 aglutinava 434 escoles –amb 260 000 alumnes–, que representen més de la meitat de l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària dbescoles privades, concertades o no, de Catalunya Des del 1979 fins al 2005 ha organitzat 6 congressos i moltes activitats, i també té publicacions destinades a la formació del professorat i del personal directiu El salesià Francesc Riu en fou el primer secretari general, càrrec que des del 2005 ocupa el jesuïta Enric Puig i Jofra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina