- La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa. Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir. Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció.
- Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els habitants de les grans ciutats, és dues vegades superior entre els homes i més habitual a partir de quaranta anys.
- Per bé que és difícil d’establir en cada cas concret la probabilitat de suïcidi, hi ha algunes circumstàncies que estadísticament hi predisposen. Les més habituals són els estats depressius, els antecedents d’intents frustrats, l’existència de diverses malalties mentals com ara demència, esquizofrènia o epilèpsia, o la presentació de malalties orgàniques cròniques o impossibles de guarir, especialment si són doloroses.
- Moltes persones potencialment suïcides reiteren les amenaces o fins i tot els intents més seriosos o menys de suïcidi. Aquests fets generen molta angoixa i sentiment de culpabilitat entre els familiars i els amics i, sovint, el suposat suïcida els empra com a xantatge. En aquests casos, convé convèncer el malalt de la necessitat del tractament i alhora parlar en profunditat amb el metge, de manera que es puguin contemplar tots els dubtes possibles i es pugui col·laborar en la superació de l’estat crític. Igualment, així també es pot evitar la sensació de culpabilitat que omple els familiars i els amics del malalt, que en general correspon a un sentiment equivocat d’omnipotència pel qual hom pensa que sempre ha d’ésser capaç de solucionar els problemes amb els propis mitjans.
- Pensar que les persones que amenacen amb el suïcidi en realitat no el cometran és perillosament erroni, perquè cal tenir en compte que un percentatge alt dels suïcidis consumats són precedits per alguna mena d’avís en aquest sentit que hom ha de considerar com una demanda d’ajut. Així, l’amenaça no s’ha de menystenir sense aprofundir en el tema, encara que sembli que la persona no té una intenció suïcida real. Convé, doncs, d’informar-se’n i esgotar totes les possibilitats d’arribar a entendre aquesta actitud.
- El desig de morir no sempre és realment autèntic, encara que la mateixa persona que n’és afectada ho pugui creure. En general, la persona que pensa en el suïcidi té un sentiment ambivalent: d’una banda, la idea que el suïcidi posarà fi als problemes que l’angoixen i, d’altra banda, l’esperança que aquesta actitud comporti la solució d’aquests mateixos problemes.
- La persona que manifesta idees suïcides ha de tenir en compte que el seu estat d’ànim pot ésser influït per un trastorn emocional que possiblement té solució amb un tractament adequat. En aquest sentit, cal destacar que quan hi ha sentiments profunds de tristesa, justificats o no, les funcions intel·lectuals s’afebleixen en un grau més elevat o menys, de manera que la persona que n’és afectada no és capaç de discernir clarament la situació en què es troba. Així, cal adreçar-se a centres especialitzats, que tindran molt en compte tots els factors circumstancials i procuraran una solució més adequada al problema.