Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
Owain Glyn Dwr
Història
Príncep gal·lès.
Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort
Louis Armstrong
Música
Trompeta i cantant de jazz, anomenat també Satchmo.
D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules
Johann Christian Bach

Johann Christian Bach
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany, fill petit de Johann Sebastian Bach; en restar orfe (1750), fou deixeble del seu germà Carl Philipp Emanuel.
L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…
Franck Pourcel
Música
Director d’orquestra francès.
Format com a violinista al conservatori de música de París, els anys quaranta entrà en contacte amb el jazz i actuà en diverses orquestres El 1953 creà la seva primera orquestra de música lleugera, i al llarg dels anys cinquanta i seixanta obtingué un gran èxit amb adaptacions orquestrals de cançons del moment, com ara Blue Tango i Limelight Assolí renom internacional amb l’orquestració del tema Only You , de The Platters, que arribà a incloure’s en les llistes d’èxits dels Estats Units També dirigí orquestres simfòniques i enregistrà obres de Mozart i Beethoven
Carles I de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (Carles I: 1341-64).
Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a Auray 1364 Ja en vida tingué fama de santedat fou beatificat el 1904
Elizalde
Automobilisme
Marca d’automòbils creada per Arturo Elizalde el 1913 a Barcelona.
Des de ben aviat es dedicà a la competició Afrontà el repte Barcelona-Madrid el 1914 i guanyà la seva categoria en la I Volta a Catalunya A més d’èxits esportius, n’aconseguí de tècnics, ja que fou la primera marca de l’Estat que equipà els cotxes amb frens a les quatre rodes Fabricà models que participaren en totes les curses de l’època, ja fos oficialment o de la mà de pilots privats Els més destacats foren Arturo i Salvador Elizalde, fills del fundador, i els germans De Vizcaya La mort del fundador el 1925 posà fi a les activitats esportives i el 1928 a les activitats…
Àlex Cuenca Pérez
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en trampolí.
Membre del Club d’Esports Vendrell i de l’Associa-ció Esportiva Nostre Temps, fou campió d’Espanya i de Catalunya de trampolí en totes les categories des d’infantil fins a sènior Entre el 1996 i el 2006 guanyà dotze Campionats de Catalunya absoluts i nou d’Espanya Aquests èxits el convertiren en membre fix de la selecció espanyola, amb la qual participà en vuit Campionats del Món i en nou d’Europa Aconseguí el títol europeu júnior de doble minitrampolí 1992, i el sènior 2002 i tres medalles per equips en els europeus 1993, 1995, 1997 Es retirà l’any 2007 i s’incorporà al Cirque…
Enrique Cortés Gallego

Enrique Cortés Gallego
Arxiu E. Cortés
Beisbol
Jugador de beisbol.
Vinculat des dels seus inicis al Club Beisbol Viladecans, passà per totes les categories inferiors fins a arribar a l’equip sènior l’any 1984 Participà en l’època de màxims èxits del club, amb la consecució de divuit Copes del Rei 1984-2001 i setze Lligues espanyoles de divisió d’honor 1985-2000 Disputà deu Campionats d’Europa de clubs durant els anys vuitanta i noranta Ha estat jugador de la selecció espanyola des del 1985 fins al 2004, amb la qual participà en dos Mundials i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Retirat el 2006, restà vinculat al seu…
Club Natació Martorell
Esport general
Club poliesportiu de Martorell.
Fundat l’any 1930, nasqué impulsat per Francesc Santacana Faralt, anys després president de la Federació Catalana de Natació El primer president fou Francesc Massana Rovira, que deixà el càrrec el 1963 Disposa de seccions de natació, waterpolo, triatló i pàdel L’equip de waterpolo masculí fou en dues ocasions subcampió d’Espanya 1948, 1950 L’equip femení també aconseguí èxits notables Destacà el nedador i waterpolista Valentí Sabaté Mas, que participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 El 1970 inaugurà la piscina coberta La secció de triatló organitza anualment la Cursa el…
Enric Llaudet Ponsa

Enric Llaudet Ponsa
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina