Resultats de la cerca

És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al monestir de…

Hi fou venerada fins a mitjan s XIX la Mare de Déu de Portals , que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d’una nau genovesa com a compliment d’una promesa feta en haver evitat un naufragi El propietari de la cova i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià, el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d’un accés ni d’un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d’ésser bastit vers Palma, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866 L’antiga cova i la cala Portals…

Començà a compondre sardanes el 1962, algunes de les quals foren guardonades Cal esmentar-ne Un racó de claustre , Amor entre runes , Dedicatòria , Vallarnau , Os de Balaguer , Maria Teresa , Scala Dei , La balada dels cingles , etc Fou també fundador i capdanser de la colla Lliris Blaus 1945-70, de la cobla Mediterrània, i director de la Juvenil de Bellpuig, a més de guionista i comentarista radiofònic També és autor d’altres obres per a dues cobles i percussió Suite 1969, Quatre moviments en forma de simfonia 1977, Un dia a la Noguera 1992, a més d’adaptacions per a cobla d’…

El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de…

Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…

Situació i presentació El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins a l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell Limita amb els municipis de Vila-sana NW, Castellnou de Seana NE, Vilanova de Bellpuig SE, Miralcamp SW, Mollerussa i el Palau d’Anglesola W Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les…

Situació Vista interior de l’església, ara totalment integrada a la part baixa d’una dependència agrícola ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs és actualment una explotació agrària de la Diputació de Lleida Mapa 33-12290 Situació 31TCG389561 S’hi arriba per una còmoda pista, ben senyalitzada, que surt de la carretera que va del coll de Comiols a Sant Salvador de Toló JAA Història L’antiga església de Santa Maria de Bonrepòs fou donada l’any 1205 al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el qual encomanà a 3 canonges i a algunes monges o donades…

Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell

Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte…