Mare de Déu de Bonrepòs (Gavet de la Conca)

Situació

Vista interior de l’església, ara totalment integrada a la part baixa d’una dependència agrícola.

ECSA - J.A. Adell

El santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs és actualment una explotació agrària de la Diputació de Lleida.

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG389561.

S’hi arriba per una còmoda pista, ben senyalitzada, que surt de la carretera que va del coll de Comiols a Sant Salvador de Toló. (JAA)

Història

L’antiga església de Santa Maria de Bonrepòs fou donada l’any 1205 al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el qual encomanà a 3 canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hostaleria annexa. El 1224 passà a l’hospital premostratenc de Sant Nicolau de Fondarella, amb motiu de la seva dotació. Fins al segle XVIII el títol de prior de Bonrepòs recaigué en un canonge de Bellpuig. (APF)

Església

De l’antic priorat premostratenc del Bonrepòs, avui només se’n conserva visible l’església, totalment incorporada a la part baixa d’un dels edificis del complex agrari.

És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral. Al mur sud, prop de l’obertura de l’absis, s’observa un esvoranc paredat, que es correspon, a l’exterior, amb el basament d’un mur semicircular que, sense cap dubte, correspon a una absidiola. Possiblement tenia la seva simètrica al nord. Així, doncs, l’edifici primitiu presentava una capçalera trevolada amb un absis central flanquejat per dues absidioles.

El mur de ponent original ha desaparegut perquè la nau fou allargada cap a ponent amb la construcció d’un cor. La porta, molt reformada, s’obre en la façana sud, i prop d’ella hi ha una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que la que hi ha al centre de l’absis, que és l’única finestra oberta que conserva l’edifici. Al costat nord s’afegí una capella rectangular, que en tenia una altra de simètrica al costat sud, avui aterrada i paredada.

Les façanes no tenen cap tipus d’ornamentació, llevat del ràfec bisellat de la façana sud, i l’interior és totalment arrebossat. L’aparell només és visible a l’exterior, i és format per carreus ben escairats, sense polir, molt ben disposats, característics de les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII. (JAA)

Restauració

L’any 1995 la Diputació de Lleida va restaurar aquesta església. Entre altres intervencions, es va reconstruir l’absidiola del mur sud, de la qual només es conservava el basament, i es van repicar els murs de la part romànica de l’edifici. (CPO)

Bibliografia

  • Pladevall, 1968, pàgs. 63 i 308.