Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
escurçonera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, generalment perennes, de la família de les compostes, de fulles sovint enteres i lanceolades o linears, i de capítols cilíndrics, ordinàriament grocs.
Creixen sobretot en vores de camins, erms, camps pedregosos i prats de l’Europa meridional L' escurçonera hispànica Shispanica fa de 30 a 100 cm d’alt i té fulles lanceolades, i l' escurçonera laciniada o cuixabarba Slaciniata és biennal, ateny una alçària de 10 a 45 cm i té fulles pinnatipartides
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
Juli Guillén i Tato
Historiografia
Militar
Militar i historiador, contraalmirall de l’armada.
Fou director del Museo Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española 1931, La náutica española del siglo XVII 1935, El primer viaje de Cristóbal Colón 1943 i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella 1971
Briviesca
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, a la comarca de La Bureba i drenat per l’Oca.
És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella
rapinya
Dret penal
Dret romà
A l’antiga Roma, delicte privat consistent en la sostracció violenta d’una cosa aliena, que comportava una acció penal pretorial infamant per a obtenir de l’autor del delicte una indemnització equivalent al quàdruple de la cosa sostreta.
Durant l’època dels bàrbars el mot tipificava tota mena de furts i robatoris fets durant el dia, i sovint les penes més greus, fins i tot la forca, eren aplicades als lladres de camins Fins a l’entrada en vigor de l’actual codi penal espanyol 1996, jurídicament la rapinya era inclosa en el concepte de robatori
Quneitra
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Quneitra, Síria.
Situada 65 km al S de Damasc, a la cruïlla de camins de Safed i Haifa, ha estat dues vegades 1967 i 1973 ocupada i finalment destruïda pels exèrcits israelians guerres araboisraelianes i abandonada pels seus habitants En l’acord de cessació del foc novembre del 1973 fou tornada a Síria, que es resisteix a repoblar-la
circuit virtual
En una xarxa pública de commutació de paquets
, connexió entre dos terminals, durant una trucada, sense que hi hagi cap circuit físic definit entre l’un i l’altre.
Els paquets en què ha estat dividida la informació original poden seguir camins diferents, segons la càrrega que suporta cada part de la xarxa durant el temps de la trucada Als mòduls de gestió, situats als nodes de la xarxa, s’efectua el repartiment dels paquets fins al terminal receptor Quan acaba la trucada, el circuit virtual desapareix
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
Guerau Mutgé i Saurí
Literatura catalana
Poeta.
Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974
cardó

Cardó
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de tija erecta, angulosa i amb agullons (de 50 a 150 cm d’alçada) i amb les fulles caulinars oposades i soldades per la base formant un clot (fitotelma).
Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina