Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
Rocafiguera
Masia
Masia important del municipi de Sora (Osona).
Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella Sora, conegut també pel castell de Rocafiguera El seu llinatge s XII, ennoblit al s XVIII, té un antic casal, la casa Rocafiguera , a la ciutat de Vic, on viuen els descendents, que conserven l’antic cognom
Conchita Martínez Granados
Tennis
Tennista.
Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona Fou subcampiona d’Espanya 2001 i campiona de Catalunya 2002 Guanyà diversos títols del circuit Challenger El 2003 assolí la seixanta-sisena posició en el rànquing de la WTA individual i la vuitanta-dosena en dobles És professora de l’Acadèmia Sánchez-Casal
Societat d’Esbarjo i Cultura La Principal
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Vilafranca del Penedès.
Coneguda com el Casal , fou fundada l’any 1904 Té seccions esportives de bàsquet des del 1951, judo 1974, taekwondo 2000, billar 1936, escacs 1925 i, només en el nivell d’iniciació, de gimnàstica femenina Disposa d’installacions pròpies, amb pavelló poliesportiu cobert i sales per a les altres activitats
Sant Benet de Lleida
Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert el 1592, a Lleida (Segrià).
Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672
Molí dels Cups (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció actual, la qual aixopluga les antigues installacions d’origen medieval L Prat L’aprofitament i el desenvolupament de l’energia hidràulica durant l’edat mitjana convertiren Olius en un focus d’activitat econòmica important del Solsonès El municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, acollí des del segle XI un bon nombre de casals moliners a les vores d’aquest riu, aprofitant el seu abundant cabal Aquests casals podien aixoplugar diverses moles, que sovint eren propietat de moltes persones Un dels molins més importants d’aquesta àrea geogràfica era…
Santa Maria de Mont-rodon (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau, rematada per un absis, originàriament semicircular, bé que ara carrat J Sarri Aquesta església es troba situada enfront del casal de Mont-rodon, en un nivell més alt, a la cara de tramuntana del puig de Mont-rodon, entre el riu Gurri i el camí ral de Vic a Barcelona, a la quadra de Mont-rodon Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,4 hi ha…
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
la Morera

Vista de la tribuna de la Morera (Manresa)
© C.I.C - Moià
Casal modernista a ponent de la ciutat de Manresa (Bages), al límit del terme amb el de Rajadell.
Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…
Jaume Miratvitlles Navarro
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra
Eugeni Campllonch i Parés
Arquitectura
Arquitecte.
A Vilafranca, on era arquitecte municipal 1904-10, féu l’altar major 1902 de l’església de la Trinitat i la façana 1912 de la casa de la vila A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni 1912 En un estil goticista construí el casal de Catalunya 1928 del Centre Català de Buenos Aires
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina