Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, rematada per un absis, originàriament semicircular, bé que ara carrat.
J. Sarri
Aquesta església es troba situada enfront del casal de Mont-rodon, en un nivell més alt, a la cara de tramuntana del puig de Mont-rodon, entre el riu Gurri i el camí ral de Vic a Barcelona, a la quadra de Mont-rodon. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 39,2 —y 35,1 (31 tdg 392351).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell. Al km 3,4 hi ha un trencall, a mà esquerra, just abans del pont del riu Gurri. Seguint el camí de carro engravat, amb 1,3 km hom arriba davant el casal de Mont-rodon, al vessant nord del puig. L’església es troba a 150 m del casal. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell, al serrat anomenat Mont-rodon. No passà de ser una capella vinculada a la família de la domus de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.
El terme de Taradell és documentat a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe de Vic, Gotmar, una terra, situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell, al lloc anomenat Socarrats.
El lloc de Mont-rodon es documenta el 1076 en l’acta de consagració de l’església de Sant Genís de Taradell. I l’església ho és des del 1154, quan el noble Pere Ponç de Canovelles li feu una deixa testamentària.
Des de mitjan segle XIII (1250) la capella era regida per un sacerdot beneficiat, el qual s’intitulava rector capelle Ste. Marie de Monte Rotundo.
Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la domus o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que es conservava en un petit edifici adossat a la part de tramuntana de la capella.
Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.
En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.
L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.
L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1976 fou profanada novament. Recentment, el 1983, s’hi ha fet una restauració juntament amb el casal, i s’ha posat al descobert la base de l’absis semicircular mutilat, així com el portal de tramuntana mirant a la casa.
L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. El seu estat de conservació actualment és bo. D’aquest temple procedeix una tomba gòtica que ara és guardada a casa del propietari, a Taradell, en espera de poder ésser instal·lada novament a la capella. (APF-ABC)
Església
L’església de Santa Maria de Mont-rodon és un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis quadrat i cobert amb volta de canó de pedra, posada a plec de llibre. L’absis, més estret que la nau, s’hi obre directament.
La teulada ha estat feta amb teula àrab; sobre el farciment de la volta hi ha un ràfec amb teula i maó. La façana de ponent és coronada per una espadanya de dues arcades i coberta de teula, que segueix els pendents.
Recentment, com ja hem apuntat, s’hi han dut a terme diversos treballs de restauració, que han estat dirigits per qui signa aquestes ratlles. A l’interior han estat escatades les parets i s’han reomplert alguns forats o restes de fornícules i s’han rejuntat les pedres, amb la qual cosa s’ha aconseguit una uniformitat de paraments possiblement original. Al fons de l’absis s’ha obert una espitllera que ja era indicada en el mur. El portal de ponent, del segle XVII, s’ha tapiat i s’ha reconstruït la porta primitiva a la cara de tramuntana. El paviment s’ha fet nou amb cairons. S’ha restituït l’altar amb un sòcol de pedra i una llosa plana al damunt. El graó del presbiteri és nou i de pedra picada. Una tomba situada al mig de la nau s’ha netejat i cobert amb una tapa de fusta per poder-la observar.
A l’exterior s’ha refet la teulada tal com estava i sanejat les parets. La porta antiga s’ha sanejat també, i s’ha fet un paviment a l’entrada, que era l’antic panteó dels Montrodon. Aquest panteó és flanquejat per dos contraforts molt massissos que s’han deixat igual com eren. En aquesta entrada s’han fet dues escalinates que menen una a la plana davant el casal i l’altra en una placeta de nova construcció.
També s’ha sanejat el basament de l’absis i s’ha refet el talús que l’aguanta.
Quan es feien les obres de pavimentació, hom va poder constatar l’existència anterior d’un absis semicircular, que fou substituït per l’actual, carrat.
És molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII. (JSV)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Santa Maria de Mont-rodon, a la parròquia de Taradell, “Full Diocesà”, Vic 8 d’abril de 1973.