Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Brenton Cabello Forns

Brenton Cabello Forns
CN Sant Andreu
Natació
Nedador especialitzat en proves combinades d’estils.
S’inicià al CN Masnou i, el 1994, fitxà pel CN Sant Andreu Els seus principals entrenadors han estat Jordi Labori, Toni Codina i José Antonio del Castillo Fou campió d’Europa júnior dels 200 m estils 1999 En categoria absoluta, el 2010 tenia més de vint títols de campió d’Espanya, tant en piscina llarga com en curta, i una desena de rècords estatals en les proves de 100 i 200 m estils Disputà quatre Campionats d’Europa en piscina de 50 m 2000, 2002, 2004, 2008 i tres en piscina de 25 m 1999, 2000, 2003 Participà en dos Campionats del Món 2001, 2009 i en els Jocs Olímpics de…
Natàlia Mas Masdefiol
Natació
Nedadora.
Formada al CN Terrassa per Toni Codina, amb qui entrenà durant tota la seva carrera, fou la primera catalana a nedar un hectòmetre en menys d’un minut, tant en piscina curta 1977 com en llarga 1978 Assolí quaranta-cinc títols estatals 24 d’hivern i 56 rècords d’Espanya 29 en piscina llarga entre les proves de 100, 200, 400, 800 i 1500 m lliure Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, uns Campionats del Món 1978 i dos d’Europa 1977, 1981 En els Jocs Mediterranis, aconseguí dues medalles d’or 100 i 200 m lliure, una de plata 400 m i dues de bronze 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m…
Canyet
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès) al NE de la ciutat.
Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Teatre
Escola fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany el 1960, com una secció del Foment de les Arts Decoratives, i dirigida pel primer.
Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…
Un Tros de Paper
Portada del primer número d' Un Tros de Paper
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d’abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d’una idea d’Albert Llanas.
Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas…
Ramon Bordas i Estragués

Ramon Bordas i Estragués
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs…
,
Pau Porcet i Casas
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia i detallada…
Club Hoquei Caldes

Club Hoquei Caldes
Club Hoquei Caldes
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Caldes de Montbui.
Fundat el 1958, debutà en competicions de la federació amb equips de categories inferiors Joan Cuscó i Josep Nomdedeu en foren els principals impulsors El 1960 creà l’equip sènior i el 1961 fou inclòs com a secció del Club Natació Caldes Ascendí algunes categories i el 1969 pujà a primera divisió espanyola després de proclamar-se campió d’Espanya Romangué a primera tres temporades i el 1972 ascendí a la divisió d’honor, la màxima categoria estatal Hi jugà durant sis temporades i la seva millor posició fou la setena aconseguida la temporada 1976-77 Posteriorment baixà a primera espanyola i l’…
Quartet Tarragó
Música
Grup instrumental fundat a Barcelona l’any 1971 pel mestre Gracià Tarragó i Pons i dissolt el 1988.
Integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent que substituí Josep Henríquez el 1976, en el moment de la seva creació era l’únic quartet de guitarres que hi havia a Espanya, cosa que afavorí que compositors com Xavier Montsalvatge, Joaquim Homs, Lleonard Balada, Xavier Benguerel o Albert Guinovart creessin obres expressament per al grup Per la seva longevitat i projecció constituí un cas excepcional de conjunt de cambra català Actuà per Europa, Turquia, Israel, el Canadà, els Estats Units i Mèxic, entre altres països, en sales tan…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina