Resultats de la cerca

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

A la segona meitat del s XVI Anglaterra impulsà les seves expedicions comercials Muscovy Company, i durant el s XVII organitzà les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonització anglesa a l’Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica British East India Company, 1600 Hudson's Bay Company, 1670 Royal African Company, 1672, etc La colonització anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspirà més a establir bones bases comercials i estratègiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagué de lluitar amb la competència francesa, holandesa, castellana i…

Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

Fill de pare pagà i de mare judeocristiana Eunice, fou convertit per Pau, el qual el prengué com a company en els seus viatges segon i tercer i li encomanà missions especials a Macedònia i a Corint La tradició l’identifica amb el cap bisbe o prevere de l’església d’Efes, destinatari de dues epístoles neotestamentàries i, segons la llegenda, morí màrtir La seva festa se celebra juntament amb sant Tit La seva festa se celebra el 26 de gener

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Company d’armes de Nelson durant molts anys, en fou successor a Trafalgar 1805, on derrotà l’esquadra francoespanyola i forçà el blocatge El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la guerra del Francès La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995 Herois d’Azània…