Resultats de la cerca

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana

Al mes de juny del 1726 fou nomenat mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, com a successor de Josep Picanyol Ocupà el lloc durant trenta anys, al llarg dels quals hi impulsà diverses iniciatives, com ara la reorganització de la capella musical, que amplià amb places per a violí, oboè i fagot El 1756 Josep Duran li succeí en el càrrec Tria compongué diversos oratoris, com per exemple La fábrica del arca de Noé en San Cayetano i El misterio de Terebinto , entre altres obres

Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910

Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers

Vida i obra Ocupà diversos càrrecs sota Joan II i fou ambaixador plenipotenciari de Ferran el Catòlic a Roma Ja a València formà part dela cort literària de Germana de Foix Participà a la joia del «marsapà» oferta per Ferran Dies el 1486, amb el poema Baix d’ací baix, hon vivim per reviure Escriví en castellà una cançó dedicada a la comtessa de Cocentaina, Después de ver tal figura El Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511 conté la glossa que en feu Alonso de Cardona Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una…

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del s XI

Heretà del seu pare la senyoria d’Alcolea de Cinca, i fou casada amb el comte Hug III d’Empúries Deixà hereu de la seva senyoria llur fill segon, Ponç Hug, que prengué el cognom matern

Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa

Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el domini dels…