Resultats de la cerca

El creixement del turisme a la República Dominicana va ser un dels factors positius per al manteniment del nivell de creixement del PIB del país © Ben Kucinski L’aprovació el 2015 d’una reforma constitucional sobre la possibilitat de reelecció presidencial va permetre a Danilo Medina, del Partit de l’Alliberament Dominicà PLD, presentar-se novament a les eleccions del 2016, que va guanyar amb un 61% dels vots Com a rival va trobar una oposició mal organitzada i, així, Medina va obtenir una diferència de més d’un 25% sobre el segon candidat més votat, Luis Abinader Aquest últim es va presentar…

Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental

El 1580 ingressà en l’orde dominicà Fou enviat a Roma per sollicitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l’italià Vita, virtù e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623

Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99

Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió

Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937

Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362 Mestre en teologia a Perpinyà 1391 Exercí diversos càrrecs de l’orde i el 1407 fou nomenat provincial a Terra Santa, bé que renuncià el càrrec i restà a Barcelona Escriví un Chronicon , del 1349 al 1415, d’interès remarcable per a la història civil i eclesiàstica del seu temps

Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736

Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot

El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael