Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
Castell de la Suda o de Sant Joan (Tortosa)
Art romànic
Situació Pany de muralla del castell amb la torre núm 8, de base quadrada, al sector de llevant, una de les parts de la fortalesa que conserva encara l’antic parament ECSA - J Colomé El castell de la Suda s’erigeix al centre de la població de Tortosa, al capdamunt d’un turó estratègic de 56 m d’alçada, des d’on es domina tota la ciutat El promontori sobre el qual s’assenta el castell es presenta com la prolongació de la serra de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre pel costat est Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Actualment s’hi pot arribar amb vehicle, ja que es van practicar…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
llac

Llac
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.
Hom calcula l’extensió total de tots els llacs actualment existents en uns 2,5 milions de km 2 , que suposen un 2% de la superfície total de la Terra Malgrat llur escassa extensió, els llacs han adquirit recentment una gran importància, entre altres raons per llur interès ecològic En aquest sentit s’ha desenvolupat, parallelament a la limnologia, una nova ciència, l’aqüicultura, molt desenvolupada al Japó, on hom obté, amb els seus principis, elevats rendiments en la producció de peixos, mariscs i algues La cria de peixos en llacs, badines i pantans naturals o artificials és important en…
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
La fossa de la Seu d’Urgell
La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’Urgell, al N del Cadí, és limitada al S…
Sepultures de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Tres de les sis sepultures excavades a la roca situades al nord del turó de Maldanell ECSA-JBolòs Aquest conjunt de sepultures excavades a la roca està repartit en tres indrets diferents del turó del castell i antic vilatge de Maldanell, al N, al S i a l’W JMMR Mapa 33-15 389 Necròpoli El conjunt més important de sepultures és situat al N del turó de Maldanell Es tracta de sis tombes excavades en una roca, la més gran de totes les roques que contenen enterraments Aquest conjunt de sepultures és d’un interès remarcable per les característiques especials que presenta Les tombes estan…
serra de Finestres

Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…
la Sagrera

La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.
Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina