Resultats de la cerca
Es mostren 8321 resultats
Francesc Roger
Cristianisme
Frare dominicà i bisbe de Solsona (1657-63).
Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1615 i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al collegi major de Solsona i teologia a Girona Fou catedràtic de teologia de la Universitat de Girona entre el 1637 i el 1645 provincial dels dominicans de l’antiga Corona catalanoaragonesa 1645-49 Bisbe de Solsona, endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620 féu unes visites pastorals detallades del seu bisbat
Francesc Ribalta
Pintura
Pintor.
El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…
Francesc Riambau
Lingüística i sociolingüística
Escripturista i poliglot.
Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites
Francesc Quesades
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València 1666 i els retrats de Josep Llop 1674, VPEsteve, Vicent Gavaldà 1697 i el Marquès de Monistrol
Francesc Socies
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat
Francesc Vico
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i de Càller 1657-76 i virrei interí de Sardenya 1662…
Francesc Burguès
Història
Ciutadà de Barcelona, fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne, fou partidari de Ferran d’Antequera i assistí a la coronació del nou rei 1414 com a representant de la ciutat de Barcelona, juntament amb Ferrer de Gualbes Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès
Francesc Bernadí
Pintura
Literatura francesa
Escultura
Novel·lista en llengua francesa i pintor.
Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura
Francesc Martí
Cristianisme
Teòleg.
Carmelità del convent de Barcelona, professà teologia a París ~1380 El 1400 era definidor de l’orde i provincial de Catalunya Exposà per escrit al rei de Catalunya-Aragó el seu parer sobre el millor camí per a acabar el cisma Escriví, en defensa de la Immaculada, De Conceptione Mariae semper Virginis i un Compendium antiquitarum in honorem ordinis sui
Francesc Maresme
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina