Resultats de la cerca
Es mostren 1543 resultats
Gabriel Esteve i Fuertes
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 i amb la medalla d’or a la internacional de París 1937 La seva pintura, costumista, se centrà en temes valencians rurals i en el retrat Entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen Combregar a l’horta 1930, Alcalde d’Albuixec 1948, Xiques de Massalfassar 1934, un retrat de Nativitat Domínguez de Roger , etc
Louis Gabriel Ambroise Bonald
Història
Vescomte de Bonald.
Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…
Gabriel Bocángel y Unzueta
Literatura catalana
Poeta.
Influït sobretot per la poesia de Góngora, és autor, entre d’altres obres, de Rimas y Prosas 1627 i de La lira de las musas 1637, on recull poesia religiosa i profana Compongué, també, comèdies, una de les quals musicada El nuevo Olimpo , 1648
Gabriel Berard i Gassol
Història del dret
Jurista.
Jutge de l’audiència de Barcelona, les pressions de Madrid i del lloctinent l’inclinaren a adoptar 1639 mesures impopulars i contràries a les constitucions lleves, mobilitzacions, embargaments d’aliments Per això en la jornada del Corpus de Sang 7 de juny de 1640 morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada Dedicà al comte d’Olivares un Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón 1626
Pere Gabriel i Carreras
Música
Compositor i director català.
Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…
Gabriel Fuster i Forteza
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i, posteriorment, el també setmanari Arriba Com a escriptor, publicà una quinzena d’obres dramàtiques i en deixà inèdites una quinzena més Els anys 1945 i 1946 organitzà a Manacor les Festes de la Poesia També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación…
Gabriel Fiol i Mateu
Historiografia catalana
Historiador.
Ha centrat la seva investigació en la història local i la toponímia de Mancor de la Vall També ha collaborat en l’elaboració d’una bibliografia d’Inca, a més d’algun estudi sobre art i arquitectura islàmics a la comarca Entre les seves obres destaquen Arte árabe en Mallorca 1948, Mancor del Valle 50 años de vida municipal 1925-1975 1975, Mancor de la Vall carrers i places 1981, Aproximació a la bibliografia d’Inca Inca 1974-1980 1980, Mancor de la Vall imatges del passat 1986, Monografia de l’església de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall 1988, “Transcripció literal d’alguns documents…
Gabriel Alomar i Esteve
Historiografia catalana
Arquitecte, urbanista i historiador.
Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista…
Gabriel Cardona i Escanero
Historiografia catalana
Historiador i exmilitar.
L’any 1959 ingressà en l’exèrcit espanyol, on feu carrera militar fins el 1981 Demòcrata convençut, fundà la Unió Militar Democràtica a fi d’evitar un cop de l’extrema dreta i de contribuir a la integració de l’exèrcit en el futur règim democràtic Després del cop d’estat militar del 23-F, Cardona, essent comandant d’infanteria, deixà voluntàriament el servei de les armes, contrari a la improvisació i el fanatisme que caracteritzaren el funcionament de les forces armades al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició Un cop abandonat l’exèrcit, es dedicà amb plenitud a la…
Gabriel Roura i Güibas
Historiografia catalana
Arxiver i prevere.
Després de seguir els estudis eclesiàstics, es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976, especialitzant-se en història medieval Arxiver de l’Arxiu Diocesà de Girona des de l’any 1975, el 1980 passà a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona Ha impartit docència a la Universitat de Girona com a professor de paleografia És autor de Girona Carolíngia 1988
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina