Resultats de la cerca
Es mostren 2307 resultats
sílvids
Zoologia
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8,5 a 20 cm, que tenen el bec fi, prim i recte propi dels insectívors, amb els forats nasals oberts en una depressió, potes llargues, primes i poc aptes per a la marxa, i cua relativament llarga.
Construeixen el niu a terra o a poca alçada i el plomatge dels immaturs no té taques Comprèn 321 espècies, repartides en 61 gèneres, els més importants dels quals són Sylvia, Locustella, Acrocephalus, Hippolais i Phylloscopus, i habiten a gairebé tot el món, llevat dels pols
hidrobàtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes de dimensions petites i de plomatge fosc que presenten els conductes nasals soldats en un tub únic, amb septe, i a la vora posterior de l’estern sense escotadures.
Són d’hàbits nocturns, sobretot a l’època de cria, pelàgics i volen rasant l’aigua No tenen dimorfisme sexual Comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies, els representants mediterranis de les quals són l' ocell de tempesta, el petrell oceànic i el petrell cuaforcat
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
subsistència
Filosofia
Cristianisme
Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.
Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
escíncids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures, proveïts d’extremitats de poca longitud, o bé sense, de dimensions petites o mitjanes, amb el tronc molt allargat i el cap aixafat.
Són ovípars o vivípars, especialment diürns i d’hàbitats molt diversos Alguns habiten a la sorra, uns altres són arborícoles, etc Són generalment carnívors Inclou nombrosos gèneres i espècies, difosos especialment a Àfrica, al sud d’Àsia i a Austràlia, i amb alguns representants als Països Catalans bívia
Francisco José Freire
Lingüística i sociolingüística
Preceptista portuguès.
Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético
Auguste Barbier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Conreà gèneres diversos i obtingué una gran popularitat, bé que breu, amb Iambes 1830-31, recull de poesies satíriques i violentes, publicades amb motiu de la revolució del 1830 De la mateixa manera descriví la situació d’Itàlia en Il Pianto 1833 i la industrialització anglesa en Lazare 1833
Carl von Linné
Carl von Linné en un oli d’Alexander Roslin
Biologia
Naturalista suec.
Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que agrupava en…