Resultats de la cerca

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa

Estudià a la Universitat de Berlín, on es doctorà l’any 1845 Elaborà un mètode per a determinar la parallaxi del Sol El 1846 descobrí el planeta Neptú, i el 1851 fou nomenat director de l’observatori de Breslau

El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial 1715 Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché 1720 i Costanza e fortezza 1722, bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725

Estudià a Stuttgart i amb Frescobaldi a Roma Fou organista a Viena 1641-45 i 1653-57 i en altres ciutats Estigué al servei de Sibilla de Württemberg a Montbéliard Les seves obres per a instruments de tecla comprenen fantasies, suites, canzoni, ricercari , capricis, etc

Schoeteri i de MClementi Fou el fundador de l’escola moderna de piano Celebrà concerts a quatre mans amb FLiszt Escriví concerts i sonates per a piano Els seus estudis didàctics encara són vigents

Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja dues versions…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma