Resultats de la cerca
Es mostren 2992 resultats
Sant Bertran de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les…
ascogènesi
Botànica
Procés propi dels ascomicets que condueix a la formació de l’asc.
Comprèn una reproducció sexual per tricogàmia i plasmogàmia i després una fase d’hifes ascògenes binucleades, al final de la qual es completa la unió dels nuclis, just abans de la constitució de l’esporangi anomenat asc
En
Poble
Poble (935 m alt) del municipi de Nyer (Conflent), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet.
Dins el seu terme hi hagué el monestir d' Eixalada Conserva l’església romànica de sant Just i sant Pastor la imatge de la Mare de Déu s XIII i el Sant Crist s XVIII són a Nyer
Ardèvol

Torre d’Ardèvol
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a 728 m d’altitud, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.
Hi predomina el poblament disseminat entre les masies hi ha la de Tristany , casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol
el Mallol
Vila (500 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situada a l’esquerra del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d’un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas.
L’església de Sant Just és esmentada al s XIV L’actual església parroquial Sant Bartomeu fou bastida, probablement, damunt la del castell, al s XVIII Fou la capital de l’antic terme de Sant Privat d’en Bas
Coalición de Defensa Obrera
Partit polític
Fundada al maig de 1935 a Barcelona, també fou coneguda com a Coalición de Defensa Obrera Democrática, Coalición Democrática de Defensa Obrera i Partido de Coalición Democrática de Defensa Obrera.
El seu objectiu era “defender por todos los medios legales los intereses de los trabajadores” Dirigents Baltasar Almuzara president de la Junta Directiva i Juan Chapa Talens president del Consell Directiu regional Tot just creada, s’adherí al Partido Agrario Español
Santa Margarida de Belarta (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Mur est d’aquesta petita església, totalment enrunada, situada en una collada de la serra del Cis ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella de Santa Margarida es troben a 1 604 m d’altitud, en una collada, just a la divisòria de vessants de la serra del Cis Aquest indret és el que tradicionalment s’accepta com a emplaçament del poble medieval de Belarta Mapa 32-10 213 Situació 31TCG077951 Des del poble de Bonansa surt una pista que mena a Betesa A mig camí, tot just al capdamunt del barranc d’Ovís, s’aixeca la petita capella de Belarta Església És de planta…
Sílvia Manzana i Martínez
Literatura catalana
Novel·lista.
Collaboradora de diversos mitjans de comunicació Punt Diari , Presència , Diari de Barcelona , La Farga , ha publicat la narració Tres històries de dos 1988 i les novelles Tendra és la nit 1988, premi Just Manuel Casero 1987 i Oasi 1989, premi Marian Vayreda 1988
Josep Francesc d’Alòs i de Rius
Història
Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver, fill de Josep d’Alòs i de Ferrer.
Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI
fanglomerat
Mineralogia i petrografia
Conglomerat de classificació molt escassa i litològicament molt heterogeni format per materials grossos inclosos en una matriu molt abundant.
És un dipòsit de forma de ventall que s’origina al peu dels torrents, just en el punt on el canvi brusc de pendent fa perdre força a l’aigua que arrossega els materials, els quals, amb elements de tots els tipus litològics, es dipositen sense cap classificació granulomètrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina