Resultats de la cerca

Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit,…

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i potencien el…

El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir  1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És autor de…

Essent molt jove lluità a Ponça 1435 i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452 Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives…

Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de SantPere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí…

Sorgí com a evolució de la Cobla Vella de La Bisbal El 1932 fou nomenada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas Al llarg de la història integrà figures destacades, com els tenors Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau, i fou dirigida successivament per Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló el de més durada, des del 1935 fins el 1977, Josep Cassú, Josep Maria Surrell i, des del 1992, Francesc Cassú Habituada als escenaris internacionals,…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses, biografies de…

Es formà a Harvard, i a vint-i-cinc anys ja era director artístic de la Boston Shakespeare Company un any després dirigí l’American National Theatre del Kennedy Centre Mundialment conegut pel tractament innovador que fa de peces del repertori clàssic, del 1988 al 1996 dirigí el Festival de Los Angeles Se li encomanà la direcció artística del Festival d’Adelaida del 2002, però per desavinences amb la direcció, que no acceptà la seva proposta innovadora, renuncià el càrrec pel novembre del 2001 És professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles UCLA Entre les seves produccions destaquen El…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava…