Resultats de la cerca

Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924

Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid en 1895-1903 Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia parallela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez tornà al partit republicà federal el 1913

Notari a partir del 1895, fou després president de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona 1898 i secretari del Collegi Notarial 1909 Havia estat anteriorment redactor de La Opinión i El Suplemento , collaborador de Les Quatre Barres 1883 i un dels primers collaboradors de La Veu de Catalunya el 1899 Amic del grup d' El Poble Català , milità posteriorment en la Unió Federal Nacionalista Republicana i en fou candidat a les eleccions generals del 1910 i en les provincials del 1913 President del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona en 1913-14, dimití el càrrec, disconforme…

Milità a l’Acció Catòlica i fou president de la Junta Local de Badalona dels Ejercicios Espirituales S'inicià políticament dins la Lliga Regionalista, posteriorment ingressà a la Comunión Tradicionalista i, finalment, a la FET-JONS La militància falangista marcà la seva carrera política fou delegat comarcal d' ex-cautivos , secretari local del Movimiento 1940 i membre de la Guàrdia de Franco Propietari d’una agència de viatges, esdevingué tinent alcalde 1961 i alcalde de Badalona 1964-74 i diputat provincial 1967-74 La seva gestió es distingí per la pacificació d’un ajuntament…

Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar

Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català Com a polític, milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i castellà Entre molts altres, hom pot citar Los orfanets 1887, El dia del judici 1892, L’hereu del mas 1893, Els minaires 1899, Gent de vidre 1901, la seva obra més famosa, Sin gobierno 1901, Los vencedores, El sabio Vernier , etc

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de…

Fou fundat l’any 1909 sota l’impuls de l’Ateneu Palafrugellenc Milità diverses temporades a la segona categoria del Campionat de Catalunya i entre els anys 1931-32 i 1933-34 jugà a la primera categoria Obtingué la millor classificació en l’edició 1932-33, en què quedà tercer, per darrere del RCD Espanyol i del FC Barcelona Abans de la Guerra Civil, també jugà a tercera divisió estatal, categoria que després no tornà a recuperar fins a la campanya 1964-65 La temporada 2011-12 militava a segona catalana Juga a l’Estadi Municipal Josep Pla Arbonès i disposa de nombrosos equips de…

Milità en el Rancho Castelldefels 1976-87 i guanyà la primera Copa de la Reina de l’handbol català 1980 Fou 41 vegades internacional amb la selecció espanyola i marcà 39 gols Posteriorment es dedicà a l’esquaix, guanyà dos Campionats de Catalunya i formà part de la selecció espanyola En aquest període fitxà pel Rancho Castelldefels per reforçar l’equip en les fases d’ascens a la màxima categoria Dirigí la selecció catalana juvenil d’handbol la temporada 1980-81 i el 1982 fou segona entrenadora de la selecció espanyola de promeses juvenils i cadets femenines Professionalment es…

Les sigles SHUM corresponen a la Secció d’Hoquei Unió Maçanetenca, nom amb el qual fou fundat el 1952 Destacat pel seu planter, que històricament ha aportat grans jugadors a l’hoquei sobre patins català, el 1983 pujà a la primera divisió i el 1989 a la divisió d’honor, posteriorment convertida en OK Lliga, en la qual milità disset temporades de manera intermitent fins el 2013 La temporada 2012-13 jugà per primera vegada a la seva història una competició europea, la Copa de la CERS Al marge dels quatre títols de campió de primera divisió, també guanyà la Copa del Príncep 2008, 2011