Resultats de la cerca

Fill del mestre d’escola i dibuixant Ramon Serra i Prenafeta Lleida 1865 — Barcelona 1937 Ingressà a la Llotja de Barcelona, on rebé el mestratge de FLabarta i conegué els altres futurs membres del grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà el 1918 Treballà al taller d’escenografia de Josep Castells Participà en diverses collectives amb els seus companys de grup i féu alguns intensos autoretrats, natures mortes i paisatges, en tons terrosos i un estil nerviós però dominat per un rigor constructiu d’arrel cézanniana Més de dos anys a la guerra d’Àfrica partiren la seva carrera 1921-24 El…

Després de guanyar les eleccions presidencials al final del 2009, José Alberto Mújica va encapçalar un Govern renovat del Frente Amplio i va aplicar una política continuista respecte al seu predecessor, Tabaré Vázquez, assegurant així l’estabilitat del país Mújica, un dels líders històrics de l’antic grup guerriller conegut com a tupamaros , ha seguit el model d’esquerra moderada, representat primordialment per Lula i Bachelet, i la comunitat internacional ha mostrat un gran respecte envers el nou president Una política econòmica ortodoxa i austera va situar el nivell de creixement econòmic a…

De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada juntament amb…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per…

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf, París,…

Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880 emigrà a…

Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment independentista…

L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…

Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça teatral en…