Resultats de la cerca

El més destacat fou Albrecht Altdorfer i, amb ell, Lucas Cranach —en la seva primera etapa—, Wolf Huber i l’anomenat Mestre de la Història

A quinze anys deixà els estudis i s’incorporà a una companyia de músics itinerants Del 1928 al 1930 treballà en l’orquestra d’Alphonso Trent, amb algunes interrupcions puntuals per a tocar amb Jelly Roll Morton L’any 1930 abandonà Trent definitivament i s’installà a Buffalo, on creà la seva pròpia banda El 1936, installat a Nova York, liderà un quintet a l’Onyx Club que esdevin gué un dels més importants del període swing En aquesta època començà a emprar un amplificador per al violí A partir del 1957 realitzà una sèrie de gravacions, entre les quals Have Violin i Will Swing , i també…

Estudià música a Bratislava i debutà el 1963 com la Reina de la Nit La flauta màgica , paper que enregistrà fonogràficament i que marcà els seus primers anys de carrera El 1966 cantà al Covent Garden de Londres i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i destacà especialment en el repertori mozartià, en les òperes de R Strauss i, ocasionalment, amb R Wagner, com també amb el lied Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics Es casà dues vegades, primer amb el director orquestral G Fischer i després amb P Johnas, director de l’English…

Debutà el 1921 com a Don José Carmen a Neustrelitz, i entre el 1927 i el 1930 actuà sovint als teatres d’òpera d’Altenburg, Basilea i Colònia, abans d’ingressar a la Staatsoper de Berlín Del 1933 al 1939 cantà al Festival de Salzburg, on es destacà especialment en el repertori mozartià El 1934 i el 1936 interpretà papers wagnerians a Bayreuth, i després de la Segona Guerra Mundial actuà assíduament a les òperes de Berlín i Viena El 1937 participà en el mític enregistrament de La flauta màgica sota la direcció de Thomas Beecham, òpera en l’estrena de la qual havia intervingut, a Barcelona,…

Des del 1926 dirigí la Deutsche Grammophon-Gesellschaft, i entre el 1946 i el 1949 fou director del departament de música culta de l’emissora radiofònica Rot-Weiß-Rot A partir del 1950 publicà escrits polèmics contra la música contemporània, la qual cosa li causà greus perjudicis Compongué obres per a cor i orquestra i música de pellícules Entre els seus escrits cal esmentar Die unteilbare Musik 'La música indivisible', 1952, Uberwindung des Modernismus 'La superació del modernisme', 1954, Musik in der Zwangsjacke 'La música dins la camisa de força', 1958 i Schönberg und die Folgen 'Schönberg…

Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a Bayreuth…

De família i confessió mormones, cursà estudis musicals a la Universitat d’Utah i posteriorment els amplià a la de Princeton, on entre el 1941 i el 1946 fou deixeble de Robert Casadesús També estudià amb Egon Petri a la Cornell University Nova York i fou alumne de composició de Robert Sessions i de Nadia Boulanger A partir del 1944, any del seu debut a Nova York, inicià la carrera de concertista, sovint formant duet amb la seva esposa, la violoncellista Zara Nelsova El 1949 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per Georg Szell, i amb la qual els anys 1956-57 feu una gran…

Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter

Amic de Husserl, és especialment conegut per la seva Logik 1921, considerada la més completa exposició de la lògica en el sentit fenomenològic, desenvolupada seguint una reflexió sobre fenòmens psíquics com el voler, la motivació i les disposicions En la seva fenomenologia té un paper important la distinció entre essències bàsiques i essències empíriques És autor de Phänomenologie des Wollens ‘Fenomenologia del voler’, 1900, Motive und Motivation 1911, Zur Psychologie der Gesinnungen ‘Per a la psicologia de les disposicions’, 1913-16 i Die Seele des Menschen ‘L’ànima de l’home’, 1933

Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre