Resultats de la cerca

Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi

Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón

Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620 El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1630

Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671

Filla del duc Carles Manuel I de Savoia i de Caterina Micaela d’Àustria, filla del rei Felip II de Castella, el 1603 fou regent de Savoia Es casà el 1608, amb el futur duc Francesc IV de Màntua i Montferrat el 1612, doncs, assolí el ducat, i l’any següent restà vídua Hagué d’exiliar-se el 1633, per imposició francesa, i es traslladà al regne de Castella Nomenada virreina de Portugal 1634, durant la insurrecció del 1640 fou empresonada, i dos anys després fou enviada a Castella

Fill del noble Knut Thordsson Participà en l’aixecament suec contra la unió escandinava 1434 regent de Suècia 1438, acceptà l’elecció de Cristòfor de Baviera mort aquest 1448, fou elegit rei de Suècia Una expedició militar li permeté de coronar-se rei de Noruega 1449-50, però contra ell prevalgué Cristià d’Odenburg Les seves mesures contra la noblesa i el clergat provocaren una oposició, al capdavant de la qual es posà l’arquebisbe Jöns Bengtsson Oxenstierna, que l’obligà dues vegades a expatriar-se Recobrà definitivament el tron el 1467

Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo

Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a les bosses d’insaculació 1622 Fou regent de la tresoreria de l’administració reial 1629-39 i governador del Principat des del 1639 Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners maig del 1640 Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir a Blanes, i abandonà el país després del Corpus de Sang

Ingressà al convent de València 1655, on professà el 1658 Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort Tingué càrrecs importants dins l’orde dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial 1687 També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres