Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Castell de Valltallada (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
A llevant de Florejacs, vers Guissona, hi ha la partida de Valltallada o Vantalada, que té els seus orígens en un castell homònim, del qual ara ja no es conseva cap vestigi El lloc de Valltallada és esmentat per primera vegada en un judici celebrat a Guissona l’any 1024, pel qual el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres del terme de Guissona que li havia usurpat injustament en la delimitació del terme de Guissona s’indica que a tramuntana afrontava, entre altres indrets, amb vallis Dalada Pocs anys després ja apareix en la documentació el castell de l’indret, quan l’…
Francesc d’Ametller i Perer
Història
Dret
Jurista i polític filipista.
Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…
Ossó de Sió

Poble d’Ossó de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…
monició
Dret canònic
Amonestació oficial donada pel bisbe al delinqüent, com a remei previ abans d’arribar al procés criminal o a la sanció estrictament penal.
diaquiló
Farmàcia
Emplastre fet d’un òxid de plom i oli que tenia un gran predicament al principi del segle XX com a remei casolà.
Esglésies del Matarranya anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Matarranya anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguaviva de Bergantes Sant Llorenç d’Aiguaviva Arenys de Lledó Santa Maria d’Arenys Sant Hipòlit o Sant Pol Bellmunt de Mesquí Sant Salvador de Bellmunt Beseit Sant Bartomeu de Beseit Calaceit Sant Pere de Calaceit Santa Maria del Pla La Canyada de Beric Sant Blai de la Canyada La Codonyera Santa Maria de la Codonyera Cretes Santa Maria i Sant Joan de Cretes Faió Sant Joan de Faió Favara de Matarranya Sant Joan de Favara de Matarranya Fondespatla Sant Salvador de Fondespatla Sant Miquel Fórnols de Matarranya Santa Maria de…
Sant Vicenç d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat…
Santa Eulàlia (Enveig)
Art romànic
Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa…
Més enllà de la passió
Cinematografia
Pel·lícula del 1985-1986; ficció de 98 min., dirigida per Jesús Garay.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Manderley Barcelona, Cyrk Films Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JGaray FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Vega Sainz MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Leo Mariño INTERPRETACIÓ Patricia Adriani Irene, Juanjo Puigcorbé Àngel, Àngel Jové David, Rosa Novell Marga, Remei Barrio Charo, Arnau Vilardebò Cantelli, Núria Hosta Júlia, Felip Peña l’oculista ESTRENA Barcelona, 23111987, Madrid, 18031998 PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1986 millor director, Sitges 1986 millor actor, JPuigcorbé Sinopsi Irene,…
prova doblement cega
Medicina
Prova d’experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina