Resultats de la cerca

Fins el 1936 tenia prop seu la capella de la Mare de Déu del Bontornar, invocada pels navegants i coneguda des del segle XVII

Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979…

Treballà a Barcelona i aviat a París, on les seves copes, gerros i altres peces, sòlides i consistents, que hom ha qualificat de quasi gaudinianes, tingueren gran difusió i foren adquirides en part pel govern francès Collaboraren amb ell els seus fills Joaquim Sala i Manau Barcelona 1900 — París 1923 i Joan Sala i Manau Arenys de Mar 1895, que es presentà a l’Exposició d’Art de Barcelona el 1918 i que féu una important exposició a la Sala Parés de Barcelona el 1928

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix…

Fou fundat l’any 1978 per alumnes de l’escola de la Floresta Un dels principals impulsors fou Pedro José Martín, president del club fins el 1997 La temporada 1983-84 absorbí el Club Graduados i el Finques Lessi disposà d’aquesta manera d’un equip en cada categoria d’edat La temporada 1987-88 el primer equip ascendí a categories d’àmbit estatal i des de la 1993-94 ha competit normalment a la tercera divisió estatal Juga al pavelló poliesportiu Can Llobet

Estudià piano i guitarra amb el seu pare, Genís Sala, i posteriorment ingressà al Conservatori Municipal de Barcelona, on obtingué els títols de piano i contrabaix 1946 Es perfeccionà amb Ludwig Streicher a Granada i a Salzburg Fou membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona des del 1947 fins a la jubilació També formà part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1948-56, així com de diferents orquestres i formacions de cambra, inclosa Diabolus in Musica Feu una tasca pedagògica molt destacada, tant al Conservatori Municipal i al del Liceu com amb la Jove Orquestra…

Fundat oficialment l’any 1977 a l’escola Tecla Sala, a l’inici disposava de tres equips masculins federats L’any 1996 s’introduïren equips femenins

Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa