Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
Montserrat Abelló i Soler
Montserrat Abelló i Soler
© Rubén Moreno / Generalitat de Catalunya
Literatura catalana
Poeta i traductora.
Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…
,
Josep Maria Soler Coll
Josep Maria Soler Coll
AF CEC / IGNASI CANALS I TARRATS
Escalada
Esquí
Escalador i esquiador.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, presidí la secció d’esquí durant els anys trenta Realitzà la primera ascensió estatal al Besiberri Nord 1916, amb els germans Ramir i Isidre Puig El 1918 participà en la primera ascensió catalana dels cims Rusell, Margalida i Espatlla d’Aneto, a l’Alta Ribagorça
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats…
, ,
Lluís Soler i Auladell
Lluís Soler i Auladell en una escena de l’obra Canigó
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…
Josep Maria Elias Soler
Josep Maria Elias Soler (primer per la dreta)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Entrenador i directiu de tennis de taula.
Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i teòric català.
Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…
Josep Maria Soler Vicente
Josep Maria Soler Vicente (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Amb el CD Mataró fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil, i aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip Fitxà pel Picadero JC 1967-71, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1968, el FC Barcelona 1971-74, pel Breogan de Lugo, on assolí un altre ascens a la màxima categoria, pel CD Manresa 1977-78 i l’AECC Mataró 1978-79 Amb aquest últim equip tornà a la competició com a entrenador i jugador 1981-83 Jugà nou partits amb la selecció espanyola
Iscle Soler i Samsot
Iscle Soler i Samsot , en el paper de Valeri, del drama Els vells , d’Ignasi Iglésias
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de visió i cardíacs…
Josep Soler i Miquel
Literatura catalana
Crític literari.
Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat Rebutjà la…
,
Alexandre Soler i March
La casa Heribert Pons, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, obra d'Alexandre Soler i March
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com molts…