Resultats de la cerca

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62

Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859

Església de l’hospital, fundat vers el 1217 Fou edificada a partir del 1236 per na Maria d’Illa, “hospitalera d’Illa” el 1250, i acabada el 1258 Situada immediatament a l’oest de l’església de la Rodona, fou enterament reconstruïda el 1740 i reparada al segle XIX, després d’un incendi ocorregut el 1854 L’església conserva una làpida de la fundadora, del 1259, i una altra de l’any 1299, que conté l’epitafi de Beatriu, vescomtessa de Fenollet, i d’Ava, vescomtessa de Castellnou

Era germà de César, davanter internacional del FC Barcelona Calo també jugà al Barça 1944-50 i, com el seu germà, procedia de la Cultural Leonesa Era defensa i en les sis temporades com a blaugrana disputà 84 partits i marcà quatre gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949 i obtingué una Copa Llatina 1949 Acabada la seva etapa al Barça jugà al Saragossa a primera divisió 1951-53, al Lleida a segona 1953-55 i, finalment, de nou a la Cultural Leonesa a primera 1955-56

Jugà a la categoria regional en l’equip España Ceutí 1929-30, i posteriorment a l’África Sport 1930-34 i al Real Murcia 1935-36 Acabada la guerra s’incorporà novament al conjunt murcià i a l’estiu del 1940 fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1940-48 Guanyà la Copa 1942, la Lliga 1944-45, 1948 i la Copa d’Or 1945 Jugà de davanter i extrem esquerra Acabà la seva etapa blaugrana havent jugat 196 partits i marcat 88 gols Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1948-50 Fou internacional

Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei

Començat a construir el 1904 per GEHale el 1908 hi fou installat un telescopi reflector d’1,5 m de diàmetre, i el 1918 fou acabada la construcció d’un altre telescopi, de 2,5 m, durant molts anys el més gran del món Té dues torres proveïdes de telescopis solars Aquestes construccions foren dutes a terme gràcies a l’aportació del Carnegie Institute de Washington, però des del 1948, juntament amb l’observatori Palomar, depèn del California Institute of Technology Des del 1970 aquests dos observatoris són coneguts com a observatoris Hale