Resultats de la cerca
Es mostren 5056 resultats
acadèmic | acadèmica
Membre d’una acadèmia.
Accademia Nazionale dei Lincei
Principal acadèmia d’Itàlia.
Fou fundada a Roma el 1603 per Federico Cesi per a l’estudi de les matemàtiques, les ciències naturals i la filosofia Galileo Galilei en fou membre Desaparegué el 1630 Fou restablerta el 1801 El 1870 es desdoblà en Pontificia Accademia delle Scienze i en Reale Accademia Nazionale dei Lincei aquesta darrera fou incorporada a l’Accademia d’Italia el 1939 Reconstruïda el 1944, es divideix en dues classes la de física, matemàtiques i ciències naturals i la de filosofia, història i filologia, amb 72 membres cadascuna La seva biblioteca conté 467 347 volums Edita 9 publicacions periòdiques
Diccionari normatiu valencià
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu elaborat i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a partir de la modalitat valenciana del català.
Precedit d’un Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 2006, s’inicià l’any 2001 El 2014 es presentà la versió en línia i, el setembre del 2016, es publicà la versió en paper Coordinat pel president de la Secció de Lexicografia, Jordi Colomina, conté més de 93000 entrades, amb una elevada proporció de lèxic especialitzat prop de 60000 mots, i unes 4000 locucions A més de circumscriure’s de manera molt acusada al valencià amb una clara preeminència per les variants d’aquest domini, cal esmentar-ne l’atenció a l’oralitat, ja que incorpora la transcripció fonètica de totes les…
Vittore Carpaccio

Naixement de Maria (1504-1508), de Vittore Carpaccio (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa entre Bèrgam…
Escola de ball Bàsic
Ball esportiu
Acadèmia de ball de Reus.
Fou fundada per la parella de ballarins professionals Elisabet Alonso i Roger Casasampere, tres vegades subcampions d’Espanya en l’especialitat de balls llatins 2003, 2004, 2006 i que exerciren com a entrenadors, professors i coreògrafs des del 2006 Està especialitzada en classes de balls llatins, estàndards, tropicals i de competició
cadet
Militar
Alumne d’una acadèmia militar.
Aquest nom, d’origen gascó, que designava el secundogènit i, per extensió, els fills subsegüents de les famílies nobles, fou aplicat a França a partir del regnat de Lluís XIV als joves nobles que estudiaven en collegis militars i que passaven a formar els cossos d’oficials, i s’estengué per Europa La monarquia borbònica hispànica regulà d’una manera similar en el seu exèrcit 1722 la classe de cadets, limitada als estaments privilegiats Aquesta limitació fou derogada definitivament el 1856
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…
Crantor
Filosofia
Filòsof grec de l’Acadèmia antiga.
Limità el seu pensament al camp ètic i adoptà un criteri de moderació enfront del rigor cinicoestoic, i inaugurà una tradició d’escrits consoladors amb la seva obra Sobre l’aflicció , de la qual resten fragments
Giuseppe Ghislandi

Retrat d’un jove pintor (c. 1730), de Vittore Ghislandi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor, conegut com a Fra Galgario.
L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina