Resultats de la cerca

Serví el rei Sanç I de Mallorca, que l’envià com a ambaixador a Jaume II d’Aragó quan aquest es preparava a conquerir l’illa de Sardenya 1321 Era el conseller favorit del sobirà, que erigí les seves senyories en vescomtat de Canet el 1321 i el designà com a tutor del seu nebot, el futur Jaume III de Mallorca Però morí pocs mesos abans que el seu sobirà

Comte d’Oñati Se significà per la seva oposició a la política del comte duc d’Olivares, especialment pel que feia referència al trasllat del conflicte hispanofrancès a la frontera catalanofrancesa Ambaixador a Savoia, Viena i Roma i virrei de Nàpols 1648-53, es distingí en la repressió de la revolta napolitana i en la subsegüent derrota de l’exèrcit francès comandat pel duc de Guisa, que fou fet presoner

Formà part el 1535 de l’expedició contra Tunis i la Goleta Fou ambaixador de Carles V prop del papa i intervingué en les campanyes antifranceses del Piemont 1544-47 Virrei de Sicília 1547-57, organitzà juntament amb el virrei de Nàpols Pedro Àlvarez de Toledo y Zúñiga la lluita contra Dragut assetjà la ciutat de Mahdia Marroc i aconseguí de prendre-la Ocupà interinament la presidència del Consell de Castella

Comanador del monestir del Puig, definidor de la província d’Aragó i redemptor 1437 Presoner 1442 del rei de Tunis arran d’un naufragi, aquest l’envià a Nàpols com a ambaixador prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1446 i 1452 Alliberat 1452, fou vicari general 1459 i mestre general 1474 de l’orde Presidí el capítol de Calataiud 1475, que marcà una gran reforma de l’orde

Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats

Passà a Catalunya en temps d’Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria Ja ancià, Pere III el nomenà 1340 primer conseller El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes Després del 1351 passà a Itàlia

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919

Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de Fontanella…

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…