Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
amonificació
Geologia
Transformació de les substàncies orgàniques nitrogenades del sòl (proteïnes i àcids nucleics de les restes de vegetals i d’animals, excrements, excretes, etc) en amoníac, per desaminació precedida d’hidròlisi.
És obra de nombrosos microorganismes, entre els quals, en medi neutre i humit, predominen els bacteris i, en medi àcid, els fongs, principalment els micorrízics
sodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.
És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
nitrobacteri
Biologia
Bacteri de la família de els nitrobacteriàcies, que oxida l’amoníac a nitrit o bé el nitrit a nitrat i que es troba en el sòl i les aigües dolces o marines.
policondensació
Química
Reacció de polimerització que transcorre mitjançant la interacció de grups funcionals pertanyents a monòmers polifuncionals amb eliminació repetida d’una molècula petita, com l’aigua, l’amoníac o el clorur d’hidrogen.
Les policondensacions transcorren per passos, i n'és un exemple característic l’esterificació de glicols amb àcids dibàsics per formar polièsters
síntesi de Strecker
Química
Procediment per a la síntesi d’aminoàcids que és realitzada per tractament de cianhidrines amb amoníac per tal de convertir-les en α-aminonitrils, els quals per hidròlisi condueixen als α-aminoàcids:
.
Pot ésser emprada en la preparació de glicina, alanina, serina, valina, metionina, àcid glutàmic, leucina i fenilalanina N'existeix una variant que estalvia l’ús de cianur d’hidrogen i permet la introducció en la cadena carbonada d’un àtom de carboni radioactiu mitjançant la conversió directa d’un aldehid en un α-aminonitril per tractament amb cianur amònic
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina