Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Sant Gil de Riudovelles (Tàrrega)
Art romànic
Situació Església de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la porta al mur de migdia reoberta fa poc en restaurar-se l’edifici ECSA-JA Adell L’església de Sant Gil és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil Aquest poble era un agregat de l’antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l’any 1969 Mapa 34-14 361 Situació 31TCG501199 El poble de Riudovelles és a mig camí de Tàrrega a Guissona per la carretera L-310 MLIR Història La primera notícia sobre l’existència d’aquest temple és de l’any 1098, quan consta en l’…
Mare de Déu del Pla (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Petita capella romànica de nau i absis, amb la façana de ponent molt transformada C Barbany-M R García La capella de la Mare de Déu del Pla es troba situada al peu de la carretera que va de les Franqueses a Cànoves, al quilòmetre 4,4, al costat de Can Viure, entre la parròquia de Corró d’Amunt i la de Marata Tenen la clau a la masia de Can Viure i a la rectoria de Marata Mapa L37-15393 Situació 31TDG438123 CBC-MRGP Història La primera notícia sobre aquesta capella és de l’any 1077, en què Ermengol Samarell, marit de Triutgarda, llega un sexter d’ordi a Santa Maria del Pla i fa deixes…
Sant Ermengol de Tiurana
Art romànic
Situació Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana ECSA - E Pablo L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG550476 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita JAA Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta…
Sant Domènec dels Oms (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Situació Restes de l’església, molt desfigurades, que coronen el tossal homònim J Giralt Les ruïnes d’aquesta església romànica són situades al tossal de Sant Domènec, un turó de forma allargada d’eix est-oest que s’alça a l’esquerra del Farfanya i que té quatre nivells en la part superior En el nivell més baix, situat a l’oest, trobem les ruïnes de la capella romànica Molt a prop, en el mateix tossal, també es poden veure les restes de la capella barroca que la substituí i d’altres estructures que poden remuntar-se a l’època islàmica Mapa 32-13327 Situació 31TCG118349 Per a arribar-hi cal…
Sant Vicenç d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Façana de migdia de la capella, amb la porta primitiva aparedada, d’amples dovelles amb guardapols ECSA - E Pablo L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló Mapa 34-15390 Situació 31TCG683014 Història El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló Al llarg…
Santa Maria del castell de Miravet
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…
Sant Miquel de Vilandeny (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant Les reformes posteriors dutes a terme a la nau, motivaren que l’absis restés manifestament desplaçat L Prat A l’apèndix que configura el costat sud-oriental del terme municipal de Navès, envoltat per terres del Berguedà, hi ha l’església de Sant Miquel de Vilandeny Mapa 330M781 Situació 31TCG913482 Al punt quilomètric 7 de la carretera de Cardona a Berga hi ha el trencall que porta a Gargallà, que cal seguir Des de Gargallà hom arriba a Vilandeny amb 2 km Hom trobarà les claus a la Saleta de Vilandeny Història De l’església de Sant Miquel…
Santa Maria de Castellmeià (Torrefeta)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà situat prop del castell que li dona el nom ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, que s’emplaça a migdia del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG590219 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra s’ha de seguir la carretera L-324 que duu a Sant Ramon, i a 2 km agafarem a mà dreta una pista que en uns 500 m mena al temple de Santa Maria XSB Història El lloc fou conquerit al segle XI pels comtes d’Urgell Hom troba…
Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava (Argelers)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia l’arc ultrapassat que dona accés al presbiteri ECSA - A Roura Angle sud-est d’aquesta església amb la capçalera preromànica i la nau allargada posteriorment vers ponent ECSA - JL Valls És situada sobre un pla de la riba esquerra del riu de la Maçana, a l’entrada de les gorges de la vall de Sant Martí, i sobre una antiga via romana secundària que es dirigia vers el coll de la Carbassera alt 1 000 m i el coll del Pal alt 899 m Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 23,4” N - Long 2° 59’ 20,4” E Hom arriba al llogaret de la Pava i a la seva església per…
El cor del senglar
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel publicada l’any 1999.
Construïda en vuit capítols, és una reflexió sobre la condició humana des de la indagació en les arrels del passat del narrador per trobar les claus de l’entitat familiar Amb un joc constant de dualitats, l’escriptor es projecta en alguns dels personatges i en especial en el protagonista, punt de vista narratiu del relat que inclou els altres relats, que té el nom de l’autor i el seu mateix ofici i ha escrit les seves obres La novella arrenca de l’etnocentrisme mallorquí exposat a Les Illes encantades , de la concepció cíclica de la naturalesa o mite de l’etern retorn expressat a Els dies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina