Situació
Església que s’assenta sobre un penyal rocallós, al sud del poble de Tiurana.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG550476.
Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Bassella, que quedarà negada per l’embassament de Rialb, davant del poble de Tiurana i va cap al mas Joanet, abans del qual cal desviarse i seguir fins al cap del serrat, on hi ha l’ermita. (JAA)
Història
Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta església. En l’actualitat és simplement una ermita de la parròquia de Sant Pere de Tiurana, on se celebra un aplec en la diada del sant. (CPO)
Església
Planta de l’església, que té oberta a la façana de ponent una finestra geminada amb columna central.
J.A. Corbella
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de dues pilastres rectangulars coronades per impostes esculpides. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc toral, que fa d’arc triomfal i que és resolt de la mateixa manera que l’arc toral que reforça la volta.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada, com la que s’obre al centre de l’absis. A la façana de ponent hi ha una finestra geminada, amb una columna central de capitell mensuliforme, semblant a la que hi ha a la propera església de Sant Silvestre de Serralta.
Tot i que l’edifici presenta una geometria regular, la cantonada sud-oest té un reforç interior que suporta una mena d’arc toral o volta excèntrica, el sentit de la qual se’ns escapa. Aparentment, no sembla estar basada en cap procés constructiu, com la de Sant Urbà de Montclús, església que té l’angle de la nau esbiaixat.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, i l’aparell és format per carreus petits de pedra sorrenca, ben escairats, sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars, amb un acabat molt més rústec a l’interior, especialment a la volta.
L’estructura de l’edifici en molts aspectes es relaciona amb altres edificis propers, com Sant Silvestre de Serralta o Sant Martí de la Figuera de l’Aguda, tots ells datables dins el segle XII, però fidels a les tradicions constructives del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 528