Resultats de la cerca

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant…

És centrat per l’església parroquial de Sant Esteve segle XIX de construcció popular

Situada a la riba de l’Ouse, és un centre comercial i industrial indústries metallúrgiques i alimentàries Nucli bretó important, i més tard gran colònia romana, al s VI fou conquerida pels angles, que la feren la capital del regne de Northúmbria Bisbat s VII, i posteriorment arquebisbat, durant molt de temps fou rival del de Canterbury i un gran centre d’evangelització anglosaxona i de cultura Alcuí Presa pels danesos 867, n'esdevingué un dels nuclis principals Durant la baixa edat mitjana fou una població agrícola i comercial molt important Del 1482 al 1641 fou seu del Consell del Nord…

Té l’origen en una villa, de probable ascendència romana, esmentada el 889

Fundada a partir d’una missió anglesa el 1884, és la ciutat més austral del món Amb la partició de l’Argentina i Xile 1893 fou declarada ciutat És port i base naval i té aeroport

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental de la comarca…

Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels bombardeigs…

Situat a l’antiga fàbrica tèxtil anomenada La Cotonera, un bon exemple de l'arquitectura industrial a la ciutat, construïda el 1855 i que fou rehabilitada per a l'ús actual després de l'incendi que la destruí totalment el 1985, a excepció dels paraments exteriors i la xemeneia Té una superfície de 4000 m 2  d'exposició i conté una collecció molt completa, des dels primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció fins a tota mena d’objectes, estris i equips, i indumentària en definitiva, recull la història d’aquest servei ciutadà a la mateixa ciutat d'Alcoi en funcionament des del 1862 i…

Està dedicat al maquis antifranquista i, de manera especial, al darrer guerriller català, Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada , que fou mort per la Guàrdia Civil l’any 1963 al terme de Castellnou i enterrat al cementiri que hi ha al costat del museu L’any 2011 es remodelà totalment l’exposició permanent, que aborda la lluita del maquis antifranquista i el seu context històric i social

El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC