Resultats de la cerca
Es mostren 2203 resultats
burocràcia
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’estat.
recórrer
Dret processal
Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició.
reclamació
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Citació d’un pròfug o d’un rebel feta per l’autoritat.
elevar
Dirigir un escrit oficial a una autoritat, persona de categoria superior, etc.
crossa
Bastó pastoral, signe de l’autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta.
autenticar
Donar autenticitat, autoritat, amb proves, atestacions, formalitats requerides per la llei, etc.
conferir
Concedir, atribuir (alguna cosa) a algú en virtut de la pròpia autoritat.
capellania
Dret canònic
Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.
Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella Implicava generalment diversos tipus de serveis celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis
darśana
Hinduisme
Cadascun dels sis sistemes filosòfics més importants del bramanisme, coneguts amb els noms de Nyaya, Vaiśeṣika, Sāṃkhya, Yoga, Pūrva, Mīmāṃsā i Uttara Mīmāṃsā o Vedānta.
Malgrat llurs discrepàncies bàsiques, aquests sistemes són considerats com a visions complementàries d’una mateixa realitat L’acceptació de l’autoritat espiritual dels Vedes és el que constitueix cada darśana en sistemes ortodoxos astika i els separa dels anomenats sistemes heterodoxos nāstika , com el budisme i el jainisme, o del materialisme lokāyata
Pedro da Fonseca
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg portuguès.
Jesuïta 1548, fou la principal autoritat filosòfica de la seva època Escriví Institutionum dialecticarum libri octo 1567, compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae 1577-1612, on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet