Resultats de la cerca

Fou alumne de Gustav Schreck i també de Karl Straube, organista de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on des de molt jove Rabin es feu càrrec de nombrosos serveis religiosos en substitució del seu mestre El 1917 es diplomà al Conservatori de Leipzig Un any després fou nomenat organista de Sant Tomàs Durant la dècada del 1920, la seva fama com a organista i clavicembalista transcendí les fronteres alemanyes, i actuà regularment per tot Europa i Amèrica Parallelament desenvolupà una tasca molt important en el terreny de la direcció de cors, tot dirigint el cor de la Gewandhaus 1933-34 i 1945-…

Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent habilitació el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica S’especialitzà en lingüística indoeuropea Die venetischen Personennamen , ‘Els noms de persona vènets’, 1961 Trümmersprachen , ‘Llengües residuals’, 1980 i estudià les llengües preromàniques hispàniques Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien ‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962, Elementos de un…

Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i Some…

Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà

Inicialment treballà amb la firma Albatros, i durant la Primera Guerra Mundial, amb la Hansa-Brandenburg Després de la guerra hagué d’emigrar d’Alemanya per la prohibició de fabricar armament en aquest país El 1922, amb l’inici del rearmament, tornà a Alemanya i fundà la pròpia empresa aeronàutica a Oranienburg, on construí els primers prototips d’avió coet He-176 i de reactor He-178

Després d’un període inicial, en foren directors principals, successivament, Hans von Bülow  1887-95, Arthur Nikisch 1895-1905 i Wilhelm Furtwängler  1905-1954, que aconseguiren de l’orquestra l’homogeneïtat i la precisa coordinació entre els músics que l’havien de fer famosa Del 1885 al 1911, a banda de la temporada normal, interpretà anualment un cicle de concerts d’estiu a la localitat de Scheveningen Països Baixos A la postguerra,  Herbert von Karajan  1954-1989 intensificà la projecció mundial de la formació gràcies a l’ambició de les interpretacions, una certa teatralitat i una acusada…

Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista

João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria Creuza

Noble francès Fill únic de l’últim príncep de Condé, Lluís Enric Josep de Borbó-Condé Partí cap a l’exili arran de la Revolució Francesa i combaté en l’exèrcit dels emigrats Després de la dissolució d’aquest exèrcit 1801 es retirà a Ettenheim, al gran ducat de Baden, en país neutral Napoleó Bonaparte, sospitant que complotava contra ell i volent intimidar l’oposició monàrquica, el féu raptar, violant el dret internacional Dut a Vincennes, fou jutjat ràpidament per un consell de guerra i afusellat el mateix dia de la seva arribada L’afusellament constituí un escàndol internacional…

Baden-Powell creà el moviment que anomenà de les Girl-Guides ja el 1910, però de fet no es desenvolupà fins el 1917, gràcies a la iniciativa d’Olave Saint Clair Soame, muller de Baden-Powell, des del 1912 El 1921 aquest publicà l’obra Girl-Guiding , i el 1928 fou fundada l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes A Barcelona ja el 1913 es crearen, parallelament als Exploradors Barcelonesos, les Girl-Guides o Noies Exploradores El 1932 s’organitzà la Germanor de Noies Escoltistes després dita Germanor de Noies Guies sorgiren després les …