Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
La farmaciola de primers auxilis
Hom considera que es poden prestar uns primers auxilis eficaços sense disposar de cap instrumental ni material sanitari Tanmateix, és convenient que en el propi domicili i en els llocs públics on es puguin presentar urgències mèdiques es disposi d’una farmaciola amb el material que pugui ésser d’utilitat per a facilitar o completar els primers auxilis La farmaciola de primers auxilis ha de contenir només els elements que puguin ésser utilitzats per qualsevol persona sense formació sanitària específica Bàsicament, el seu contingut pot ésser Gases estèrils, preferentment de mida 20 x 20 i en…
barca
Indústria tèxtil
Caixa, generalment d’acer inoxidable —abans, de fusta— que conté el bany on s’on immergides les peces de roba o les troques de fil en les operacions del tint, etc.
flam
Flam
© Borja - Fotolia.com
Pastisseria
Dolç gelatinós fet amb llet, sucre, ous i de vegades també farina que hom posa en un bany maria dins un motlle en forma de tronc de con, perquè es prengui.
mesa
Tecnologia
Operació que hom feia antigament en l’adob de badanes consistent a sotmetre les pells a un bany amb escorça de pi o d’alzina i tenir-les-hi almenys una setmana.
cromatar
Indústria tèxtil
Sotmetre les peces de teixit a un bany cròmic, generalment de bicromat sòdic o potàssic, a fi de donar-li mordent o bé augmentar-ne la solidesa del color un cop tenyides.
El que cal saber de la laringitis
Patologia humana
Són anomenats laringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa de la laringe que provoca una alteració de la veu i pot arribar a ocasionar una obstrucció de les vies respiratòries A més de l’alteració del to de veu, les laringitis solen originar una sensació molesta al coll, com si hom hi tingués alguna cosa, que pot ésser dolorosa, obliga a escurar-se’l i produeix una tos seca i insistent El tabac, l’alcohol, una atmosfera contaminada o el mal ús de la veu predisposen a la inflamació de la laringe El tipus de laringitis més comú és la laringitis catarral aguda…
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…
agent penetrant
Química
Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material, mitjançant la reducció de la tensió interficial entre el sòlid i el líquid.
Els agents penetrants són molt emprats en la indústria tèxtil, del paper i d’adoberia Els més utilitzats són els sabons, els detergents i els agents tensioactius, entre els quals cal destacar els alquilsulfonats de cadena llarga
fibra d’algina
Química
Fibra o fil format per un alginat metàl·lic, obtingut projectant un doll molt fi de solució d’alginat alcalí en un bany capaç d’insolubilitzar-lo o de transformar-lo en un alginat insoluble.
Els fils d’algina són utilitzats sobretot com a suport per a teixir fils de llana molt prims El teixit obtingut és tractat amb una solució alcalina que dissol l’algina i deixa un teixit de llana primíssim que no hauria pogut ésser obtingut directament
tabac
Tabac i cigarreta
Marco Verch Professional Photographe (CC BY 2.0)
Tecnologia
Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…