El que cal saber de la laringitis

  • Són anomenats laringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa de la laringe que provoca una alteració de la veu i pot arribar a ocasionar una obstrucció de les vies respiratòries.
  • A més de l’alteració del to de veu, les laringitis solen originar una sensació molesta al coll, com si hom hi tingués alguna cosa, que pot ésser dolorosa, obliga a escurar-se’l i produeix una tos seca i insistent.
  • El tabac, l’alcohol, una atmosfera contaminada o el mal ús de la veu predisposen a la inflamació de la laringe.
  • El tipus de laringitis més comú és la laringitis catarral aguda, que consisteix en una inflamació de la mucosa laríngia deguda a una infecció. Es presenta de manera sobtada i en general cedeix al cap de pocs dies sense complicacions.
  • En els infants petits, es produeix sovint una varietat de laringitis aguda anomenada laringitis dispneica de la infància, que apareix de sobte i ocasiona una obstrucció del pas de l’aire per la laringe. Aquesta obstrucció origina una respiració sorollosa característica i una dificultat respiratòria intensa.
  • Cal adreçar-se a un servei d’urgència de seguida que es pugui quan un infant presenta una síndrome del crup laringi, constituïda per un soroll ronc i agut en respirar, tos aspra i aguda i dificultat respiratòria intensa, perquè és característica de les laringitis dispneiques, que poden originar complicacions importants.
  • Quan un infant presenta una síndrome del crup laringi és molt important envoltar-lo d’un ambient tranquil i si és possible evitar que plori, perquè el plor i el nerviosisme poden empitjorar la dificultat respiratòria.
  • La laringitis dispneica pot ésser molt greu quan es presenta la inflamació de la làmina que cobreix la laringe, és a dir, una epiglotitis, perquè al cap de pocs minuts es pot produir una oclusió completa de l’accés de l’aire als pulmons i la instauració d’una insuficiència respiratòria greu.
  • La laringitis dispneica pot causar un trastorn de la ventilació dels pulmons quan la inflamació s’estén a la tràquea i els bronquis i provoca una laringo-tràqueo-bronquitis, que pot originar una alteració de l’oxigenació de la sang.
  • En molts casos, la laringitis dispneica és deguda a un espasme de la laringe i causa una laringitis espasmòdica, que persisteix només durant alguns minuts, al cap dels quals cedeix sense complicacions.
  • L’edema agut de laringe és una tumefacció de la laringe deguda a l’acumulació de líquid en la mucosa, causada generalment per un edema angioneuròtic, un trastorn al·lèrgic que pot ésser desencadenat per nombroses substàncies com ara medicaments, la pols, determinats aliments o la picada d’un mosquit.
  • Hi ha persones que són afectades d’un edema angioneuròtic hereditari, una malaltia hereditària causant d’angioedema, que es desencadena especialment en situacions de tensió emocional o a causa de traumatismes mínims.
  • Cal adreçar-se a un servei d’urgències si es presenta sobtadament una sensació molesta al coll que dificulta la respiració i altera la veu, sense febre ni d’altres símptomes d’infecció respiratòria, perquè aquests símptomes poden ésser deguts a un edema agut de laringe, que pot arribar a obstruir-la del tot.
  • Les laringitis cròniques inespecífiques són laringitis de llarga durada, causades per infeccions repetides afavorides per factors irritants com ara el tabac o el mal ús de la veu, que originen una alteració de la veu persistent.
  • Cal consultar l’especialista si es presenten símptomes persistents de laringitis, perquè les laringitis cròniques poden esdevenir malignes en alguns casos i constituir un càncer de laringe, si no s’hi efectua el tractament adequat.
  • Quan es pateix una laringitis és molt important d’evitar els factors irritants com el tabac, l’alcohol o l’abús de la veu per tal que no es transformi en una laringitis crònica i evitar-ne les possibles complicacions.
  • Per a reduir les molèsties causades per la laringitis és molt convenient la inhalació de vapor d’aigua, que es pot obtenir amb un aparell humidificador o deixant anar l’aigua calenta del bany.
  • En els casos més greus de laringitis dispneica o d’edema agut de laringe de vegades cal introduir un tub directament a la tràquea a través de la boca o el nas o per mitjà d’una incisió al coll per tal que l’aire pugui accedir als pulmons.