Resultats de la cerca

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YM Congar i G Papini

Indústria cervesera, de ceràmica i de vidre, de maquinària i de motors Antiga residència dels ducs de Baviera, entre els seus monuments cal destacar la Martinskirche, en gòtic tardà, obra de HStethaimer, iniciada el 1389 Diversos edificis gòtics donen a la ciutat un caire medieval

Fundada l’any 1970, és un dels instituts demogràfics més prestigiosos del món Destaca pel caire innovador de les seves recerques, especialment en els camps de la nupcialitat i la formació de noves llars, dels models demogràfics, de la prospectiva i de les migracions

Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història

El 1934 fundà un partit nacionalista, que aviat constituí l’independentista Istiqlāl Deportat al Gabon 1937-46 i al Caire, després de la independència participà en la vida política del país com a cap de l’Istiqlāl des del 1963 restà a l’oposició

En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940 el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català Demanà la reforma federalista Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català

L’expressió, en tant que mitjà de comunicació, contribueix a mantenir la cohesió social La mímica, la paraula, l’escriptura i el dibuix tenen per missió de transmetre una informació a altri i, com a formes d’expressió, posseeixen un caire convencional que varia segons les cultures

Cal assenyalar l’interès considerable del contingut de la del Caire procedent d’una antiga sinagoga d’al-Fusṭāṭ, el descobriment de la qual 1889 proporcionà més de 200 000 fragments de manuscrits, entre els quals diverses responsa i el text hebreu del llibre de l’Eclesiàstic

La seva activitat artística se situa entre els anys 1260 i 1290 Morí com a castellà a la fortalesa de Coron, a Grècia Del seu brevíssim cançoner són remarcables les rimes de caire polític, mentre que les cançons d’amor són una freda imitació de les provençals

Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest